El defensor del poble investiga les tres capitals, Elx i Oriola pels retards en l'aplicació de les zones de baixes emissions

El defensor del poble ha obert una investigació d'ofici als ajuntaments de cinc de les ciutats valencianes més poblades per no aplicar o estar retardant l'aplicació de les zones de baixes emissions (ZBE), les àrees amb mobilitat limitada per als vehicles més contaminants. Les indagacions afecten València, Alacant, Castelló de la Plana, Elx i Oriola, en el marc d'una instrucció per la qual s'ha reclamat informació als consistoris de 33 ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants, segons ha avançat El País.

La petició és diferent en funció del consistori i l'abast del presumpte incompliment. Alacant està en el grup de municipis investigats per no aprovar les ZBE, mentre a Oriola se li pregunta per què no ha iniciat encara els tràmits per a acotar les zones. A la resta (València, Castelló de la Plana i Elx) se'ls ha demanat informació en relació amb les manifestacions dels seus governants, després de les eleccions del 28M, anticipant la decisió de revertir o no aplicar les limitacions a la mobilitat a què obliga la llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica "abans de 2023".

Totes les ciutats valencianes investigades tenen governs de coalició de PP i Vox des de les eleccions municipals de maig, amb l'excepció d'Alacant, on els populars governen en solitari amb majoria absoluta. En realitat, cap de les quinze ciutats valencianes obligades a implantar ZBE les ha activades encara, com revela l'aplicació del Ministeri de Transició Ecològica que permet supervisar-ne el desenvolupament.

La normativa sobre les ZBE, que adapta al reglament espanyol una directiva europea, persegueix la millora de la qualitat de l'aire i la salut de la ciutadania a les grans ciutats. Aquestes zones haurien d'haver-se implantat l'1 de gener, però ara mateix només estan actives en catorze de les 151 urbs espanyoles de més de 50.000 habitants i continuen en tràmit en altres 120.

El govern espanyol va repartir 1.500 milions de fons Next Generation de la Unió Europea en la legislatura passada per a afavorir la implantació d'aquestes zones de baixes emissions, unes àrees de mobilitat limitada l'aplicació de les quals suposa en la pràctica la prohibició que circulen els vehicles més vells pel centre de les ciutats.

Les ZBE han sigut un assumpte recurrent en la campanya dels comicis municipals. En les últimes setmanes Castelló de la Plana ha aprovat el redisseny del projecte de l'executiu anterior. El regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Sergio Toledo, ha indicat a À Punt que el govern de la ciutat ha decidit no restringir el trànsit en les ZBE de forma general, sinó només en els moments en què es detecte un augment de la contaminació. Per a poder mesurar-ho establiran sistemes de control de la contaminació acústica i ambiental. D'altra banda Alacant i Benidorm han constatat la voluntat d'aplicar la normativa en el territori des de 2024.

En altres consistoris, com el de València, que després del 28M ha alçat restriccions a la mobilitat en el nucli històric, per exemple unes càmeres que havien de servir per a identificar i multar els vehicles contaminants que entraren al centre de la ciutat a partir de l’1 de gener d’enguany, s'ha anunciat un període de reflexió per a adaptar la normativa a la realitat de la ciutat. El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, afirma que estan en millor disposició que la gran majoria de les ciutats d’Espanya per a tindre l’ordenança al més prompte possible, i ha assegurat que la ciutat complirà amb els terminis i que no ha d’haver-hi cap problema.  La portaveu socialista a l'Ajuntament de València, Sandra Gómez, ha exigit a l'alcaldessa, María José Catalá, que “rectifique les seues polítiques negacionistes i es pose a treballar sobre una zona de baixes emissions (ZBE) real a la ciutat”. Afirma que és “preocupant” que Catalá aposte per la contaminació, imposant el cotxe sobre el transport públic, en referència a la remodelació del trànsit en el carrer Colom, el carrer de la Pau i la plaça de l'Ajuntament.

La ciutat d’Elx també està investigada per haver fet marxa enrere en les mesures contra la contaminació perquè els més de tres quilòmetres quadrats de ZBE que hi havia previstos s’han reduït a només un quilòmetre quadrat que coincideix, precisament, amb la zona que actualment registra menys contaminació. L' alcalde, Pablo Ruz, ha afirmat que com a “imposició, requisit i exigència europea” la compliran, però que la matisaran per a encaixar-la en el context urbà d’una ciutat “tan complexa” com Elx. 

La possibilitat de retrocessos en les àrees protegides, després de canvi de color d'alguns governs municipals i la irrupció de Vox, que qüestiona obertament la normativa, ha motivat protestes ciutadanes a localitats com Elx o la capital de la Plana.