Delictes d'odi: situació irregular, pobresa o desconfiança en el sistema, motius per a no denunciar-los

La situació irregular, els escassos recursos econòmics, el desconeixement dels processos o l'absència de confiança en el sistema són, entre altres, alguns dels motius pels quals no es denuncien els delictes d'odi a l’estat espanyol.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe La infradenúncia dels delictes d'odi a Espanya el 2022, realitzat per l'Associació Columbares i finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, l'objectiu del qual ha sigut estudiar la situació actual de la infradenúncia dels delictes d'odi entre la població jove.

L'estudi revela que les situacions en les quals més es reben missatges d'odi són en les institucions educatives, en les relacions interpersonals com les amistats i en les relacions socials. A més, reflecteix que els joves creuen que el principal motiu per a fer aquests missatges és simplement en clau d’humor, seguits d'un sentiment de superioritat respecte als altres. 

Els resultats de la investigació reflecteixen que hi ha una "gran similitud" en les comunitats autònomes entre la freqüència amb la qual s’emeten missatges d'odi, es reben i es presencien. No obstant això, les maneres d'abordar-los i rebre'ls són molt dispars: una gran part de les persones enquestades creuen que la majoria són expressions generalitzades i una altra creu que són expressions que poden afectar molt negativament el receptor.

Considerant que un delicte d'odi és l'agressió verbal o física cap a la persona o algun dels seus béns, motivat per la pertinença a un grup, el 38,5% dels més de 3.000 joves enquestats afirmen haver sigut víctima d'un delicte d'odi.

Racisme i LGTBIQ+, les qüestions més preocupants

Entre les entrevistes realitzades a víctimes que han patit algun delicte d'odi a l’estat espanyol, s’extreu que el 39% tracten qüestions relacionades amb racisme i xenofòbia, un 33% parlen de LGTBI-fòbia, un 17% d’aporofòbia o hostilitat davant les persones pobres o sense llar, un 11% d’ideologia i finalment aspectes relacionats amb la religió, amb un 6%.

L'informe conclou que el 80% dels delictes es van donar només de manera puntual, mentre que el 20% continuen ocorrent en l'actualitat. La dada més reveladora, però, és que només el 33% dels casos han decidit denunciar-ho.

En la investigació, s’han implicat centres educatius de tot l’Estat i hi han participat alumnes d'entre 14 i 24 anys: un 53% de dones, un 45% d'homes i un 2% de persones intersexuals.