Directes
Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

Denúncia en valencià, còpia en castellà

La Plataforma per la Llengua insta la Policia Nacional a oferir còpia escrita en valencià de les denúncies que s'han exposat en aquesta llengua després de la queixa d'un ciutadà

Una agent de la Policia Nacional davant de l'ordinador, en una imatge d'arxiu / Europa Press

La Plataforma per la Llengua ha presentat una queixa a la subdelegació del govern de València per presumpta vulneració dels drets lingüístics durant una denúncia a la Policia Nacional. Els fets van passar a principis d'abril a la comissaria del districte d'Abastos, a la ciutat de València. 

L'organització explica que els agents van entregar còpia en castellà de la denúncia pel robatori d'un telèfon mòbil que un ciutadà havia exposat en valencià, que va exercir a través d'un traductor el dret a comunicar-se amb l'administració en la llengua pròpia. El funcionari policial, però, va informar que la redacció de la denúncia es faria en castellà. 

"Vaig demanar atenció en valencià i avisaren una intèrpret privada. Parlava l'agent i el traduïa al valencià. Contestava l'agent en castellà i el traduïa. Vaig sentir-me com un estranger, con un finlandés o un alemany. Resulta xocant que en la teua pròpia terra et posen un intèrpret per a comunicar-te", ha explicat a À Punt el denunciant, Ferran Pastor, que destaca que el tracte va "ser correcte en tot moment". 

"L'agent va deixar-me molt clar que la denúncia seria en castellà i vaig dir-li que ho acatava però que posaria una reclamació", recorda Pastor, que assegura que no ho hauria fet si li hagueren oferit la possibilitat de tindre la còpia en valencià, tot i que fora en un moment posterior. 

El passat 27 d'abril, la Plataforma per la Llengua –de la qual Pastor és membre– va entregar un escrit a la subdelegació en què exposava el cas i reclamava que "les instàncies o documents administratius de la Policia per denúncies de la ciutadania també estiguen en valencià", a l'empara de l'article 54.11 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic que garanteix "l'atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite sempre que siga oficial en el territori", i la cooficialitat del valencià que determina l'Estatut d'Autonomia i regula, entre d'altres, la Llei 4/83 d'ús i ensenyament.

La plataforma demana que en cas de considerar-se no competent, la subdelegació eleve el cas a la Direcció General de la Policia i al Ministeri de l'Interior.

"Estem demanant una simple còpia. Es podria dir al traductor que la traduïsca. Això és completament possible perquè l'Estat té traductors. El ciutadà té dret que li l'envien" explica el president de la plataforma, Manuel Carceller, que lamenta que "l'administració de l'Estat creu que a vegades la llengua cooficial no va amb ella". 

En una resposta per carta, la delegació del govern informa la plataforma que donarà trasllat de l'assumpte a la Direcció General de la Policia, i subratlla el compromís de la institució per la cooficialitat del valencià al territori. 

A principis de 2020, una altra queixa de la Plataforma per la Llengua a l'Oficina de Drets Lingüístics va derivar en una instrucció a les comissaries de la Policia Nacional perquè ubicaren almenys un agent amb competències en valencià en cada torn, o oferiren l'ús d'un traductor en el seu defecte, a fi de poder garantir el dret de les persones valencianoparlants.

Els procediments, en castellà quan hi ha "discrepància"

Consultada per À Punt sobre la denúncia, la delegació de govern ens remet a la llei de procediments administratius. En l'article 15 s'estipula que, tot i la norma general de l'administració general de l'Estat de tramitar els procediments en castellà, en les dependències amb seu en una comunitat autònoma bilingüe "el procediment es tramitarà en la llengua triada per l'interessat". Ara bé, afig que "si concorregueren diversos interessats en el procediment, i existira discrepància pel que fa a la llengua, el procediment es tramitarà en castellà". La institució interpreta que aquest és el supòsit que s'ha aplicat en el cas. És a dir, que davant la "discrepància" entre l'agent i el denunciat, s'aplica la llengua que decideix el primer. Tanmateix, la mateix norma estipula a continuació que "els documents o testimonis que requerisquen els interessats s'expediran en la llengua triada per aquests." 

Per a Manel Carceller "no hi ha cap discrepància, és una petició i un dret protegit. Si un ciutadà demana una denúncia en valencià té tot el dret que se li expedisca així, tant si se li entrega en el mateix moment o si la rep més tard a casa traduïda". Etiqueta la situació com "un altre cas de discriminació lingüística". 

La plataforma ha presentat un seguit de denúncies en els últims mesos per la presumpta negativa d'alguns agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat a atendre valencianoparlants si no s'expressaven en castellà. En l'última, del passat 19 d'abril, s'adverteix a la subdelegació del govern de Castelló que un policia nacional va penjar el telèfon a un home que li parlava en valencià després d'instar-lo de manera reiterada a fer-ho en espanyol.

Les denúncies en valencià, en línia

Els webs de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen versió traduïda al català –parcialment en el cas de la Benemèrita– que ofereixen la possibilitat de denunciar en línia. Carceller destaca, però, que a les dependències policials de l'Estat a la Comunitat Valenciana no hi ha impresos per a per a presentar instàncies en valencià.

Des de la Comandància de la Guàrdia Civil expliquen que en el cos s'esforcen a atendre les persones en valencià quan es comuniquen en aquesta llengua o bé les insten a tornar en un torn en què hi haja agents amb les competències lingüístiques. I emmarquen les denúncies de la Plataforma per la Llengua que els interpel·len com a casos aïllats. No obstant això, les mateixes fonts ens indiquen que no tenen constància que s'hi expedisquen denúncies escrites en valencià.

Tampoc en té Ferran Pastor, que creu que la situació que ha denunciat és la norma. Ens explica que en el seu mig segle de vida només ha aconseguit còpia en valencià d'un document de l'Estat en el registre civil. "Va ser pel certificat de casament i em va costar dos anys", diu Pastor, que considera que, a efectes pràctics "la llei d'ús només té conseqüències plenes en l'administració local i autonòmica".

També et pot interessar