Descobreixen en el Regne Unit cinc casos de transmissió accidental de l'Alzheimer per primera vegada

Una investigació duta al Regne Unit ha constatat per primera vegada la transmissió accidental, a través d'un tractament mèdic, de la proteïna causant de l'Alzheimer, una malaltia fins ara només associada a la vellesa o, en grau més baix, a l'herència genètica.

La troballa d'aquesta propagació, per molt extraordinàries que siguen les circumstàncies en les quals es va produir, posa de manifest la necessitat d'extremar precaucions segons el parer dels autors d'aquest estudi, que recull aquest dilluns la revista Nature Medicine.

L'estudi ha constatat que almenys cinc pacients que van ser tractats amb una hormona del creixement contaminada (procedent de teixits cerebrals de cadàvers i en desús des de 1985) van acabar desenvolupant la malaltia sense tindre ni l'edat ni l'herència genètica vinculades. Aquesta estava contaminada amb la proteïna ß-amiloide, l'acumulació de la qual és responsable de la demància d'Alzheimer.

Un tractament contaminat entre 1959 i 1985

L'hormona del creixement c-hGH, extreta de glàndules pituïtàries de persones mortes per a tractar qüestions d'alçada, es va administrar a 1.848 xiquetes i xiquets del Regne Unit entre 1959 i 1985.

La suspensió de l'ús el 1985 (i la substitució per una hormona sintètica) va vindre derivada de la comprovació que alguns lots contenien proteïnes infeccioses causants de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, un trastorn cerebral que sovint deriva en demència.

El 2017-2018, més de 30 anys després que aquest tractament deixara d'usar-se, els autors del present estudi van analitzar mostres guardades de l'hormona del creixement c-hGH i van comprovar que estaven contaminades amb la patologia associada a la proteïna ß-amiloide malgrat portar dècades emmagatzemades.

En administrar-les a ratolins van veure que aquests van desenvolupar Alzheimer, la qual cosa els va portar a preguntar-se quin hauria sigut l'evolució d'aquelles xiquetes i xiquets que van rebre aquell tractament potencialment contaminat amb la proteïna ß-amiloide.

"La nostra sospita va ser que les persones exposades a aquella hormona del creixement que no van caure en la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i van viure més temps, podrien haver acabat desenvolupant la malaltia d'Alzheimer", explica en roda de premsa un dels autors, el neurocirurgià John Collinge, afiliat al University College de Londres.

Què revelen els 8 casos estudiats

L'estudi de huit d'eixos casos ha mostrat que cinc van començar a mostrar símptomes de demència entre els 38 i els 55 anys, i en l'actualitat, o bé tenen alzheimer diagnosticat o compleixen tots els criteris de diagnòstic d'aquesta malaltia.

De les tres restants, una persona complia els criteris de deterioració cognitiva lleu.

L'edat inusualment primerenca a la qual aquests pacients van desenvolupar els símptomes suggereix que no patien Alzheimer habitual associat a la vellesa, i en els cinc casos es va descartar l'existència del gen que fa que en alguns casos aquesta malaltia siga hereditària.

"No hi ha cap indici que la malaltia d'Alzheimer puga transmetre's entre persones durant les activitats de la vida diària o de l'atenció mèdica rutinària. Els pacients que hem descrit van rebre un tractament mèdic específic que es va interrompre el 1985", subratlla Collinge.

No obstant això, els autors sí que coincideixen que la troballa que l'Alzheimer podria transmetre's, per molt extraordinàries que siguen les circumstàncies, marca un precedent i ha de portar "a revisar les mesures per a previndre la transmissió accidental a través de procediments mèdics o quirúrgics, amb la finalitat d'evitar que aquests casos es produïsquen en el futur".

Cauteles

En una reacció recollida per la plataforma Science Media Centre, Tara Spires-Jones, presidenta de la Societat Britànica de Neurociència, no qüestiona els resultats de l'estudi, però sí que emfatitza en què "no és una cosa que haja de preocupar la gent".

"No hi ha indicis que la patologia de l'Alzheimer puga transmetre's entre individus en activitats de la vida quotidiana, ni hi ha proves que facen témer que els procediments quirúrgics actuals comporten algun risc de transmissió de la malaltia", agrega.

En la mateixa línia, el catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Manchester Andrew Doig fa una crida a "ser cautelosos" i incideix en el fet que malgrat la seua solvència, l'estudi "només té en compte huit pacients".

"No hi ha raó per a témer la propagació de la malaltia, ja que la forma en la qual es va originar —aquesta transmissió— es va detindre fa més de 40 anys. La transmissió de la malaltia de cervell humà a cervell d'aquesta manera no hauria de tornar a produir-se", sosté.