Descobreixen un possible biomarcador per a lluitar contra el càncer de mama més agressiu

Un tipus concret de limfòcits, anomenats cèl·lules assassines naturals o natural killers (NK), que ja són conegudes per la comunitat científica per la capacitat antitumoral, també poden alertar el sistema immunitari sobre la presència de les cèl·lules canceroses, això sí, amb l'ajuda del tractament contra el tipus de càncer de mama més agressiu. Tot això els permet reclutar altres cèl·lules immunitàries per a lluitar contra el tumor. Així ho demostra un estudi que publica la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research, liderat per les investigadores del grup d'investigació en immunitat i infecció de l'institut d'investigació de l'Hospital del Mar, a Barcelona.

Amb l'anàlisi de huitanta mostres, la seua tasca ha permés descriure un possible biomarcador per a identificar les pacients que tindran una resposta positiva al tractament. A partir de la comparació de biòpsies de tumors i de models amb ratolins, s'ha pogut demostrar que estes cèl·lules, en entrar en contacte amb els anticossos que s'utilitzen contra estos tumors, segreguen dos tipus de xicotetes proteïnes i altres factors solubles que modifiquen el microambient tumoral. Això facilita l'arribada d'altres cèl·lules del sistema immunitari i reforcen l'acció del tractament contra el càncer.

Estudis anteriors del mateix grup ja havien corroborat que la presència de les cèl·lules NK en l'entorn d'estos tumors de mama tenia relació amb la resposta de les pacients al tractament amb anticossos. El personal investigador sospitava que també tenien una funció reguladora en la resposta de les defenses del cos contra el càncer.

Ara, la investigació apunta al fet que, si hi ha cèl·lules NK en els anticossos, es genera una resposta immune antitumoral. Per tant, els limfòcits NK no sols poden matar cèl·lules transformades, sinó que, a més, disparen una alarma que permet que altres cèl·lules del sistema immunitari arriben fins al tumor i puguen contribuir a eliminar-lo.

La investigació l'han liderada Aura Muntasell, que també és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, i la doctoranda Sara Santana. També hi han participat els serveis d'oncologia de l'Hospital del Mar, dirigit per Joan Albanell; de l'Hospital Clínic de València, encapçalat per Juan Miguel Cejalbo, i de l'Hospital Universitari Virgen de la Victoria, de Màlaga, liderat per Emilio Alba. A més, hi han col·laborat els serveis d'anatomia patològica de l'Hospital del Mar, amb Laura Comerma, i de la Fundació Jiménez Díaz, amb Federico Rojo, i un grup d'investigadors de Ciberonc.

Detectable per sang o sèrum

El treball també analitza si seria possible detectar en sang o sèrum de pacients els factors que segreguen les cèl·lules assassines naturals en entrar en contacte amb el tractament amb anticossos de l'estudi. A través de mostres de sèrum de pacients en tractament, se n'ha confirmat la presència en els casos de les persones que tenien una resposta positiva.

Amb esta nova evidència científica, els equips poden "continuar treballant per millorar i individualitzar el tractament de les pacients amb este tipus de càncer agressiu", segons apunta Joan Albanell.

Ara per ara, estos descobriments validen les estratègies terapèutiques en desenvolupament com un assaig clínic en marxa liderat per l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron (VHIO), amb participació de l'Hospital del Mar, per a infondre limfòcits d'un donant sa a pacients amb este tipus de càncer de mama amb metàstasi, en combinació amb anticossos. També hi col·laboren la Clínica de la Universitat de Navarra i l'Hospital Puerta de Hierro, de Madrid.

El personal investigador considera que estes conclusions poden ser traslladables a altres tipus de tumors, ja que l'estudi "evidencia que l'activitat del limfòcit NK com a cèl·lula amb capacitat de modificar l'ambient del tumor és extrapolable a altres tumors", segons ha explicat Muntasell.