El desorbitat cost d'unes inundacions sense precedents: 222 morts i més de 25.000 milions d’euros en danys

La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 quedarà per sempre en la memòria dels valencians i valencianes. Una jornada que passarà a la nostra història col·lectiva, de la mateixa manera que ho va fer la gran riuada de València del 14 d’octubre de 1957 i la pantanada de Tous del 20 d’octubre de 1982. Les tres dates romandran marcades en el calendari, però la d’enguany ho farà amb uns efectes materials, i sobretot humans, devastadors. Les xifres analitzades fins ara són desorbitades, amb un càlcul de danys sense precedents coneguts. 

Tot i que encara està en marxa, un mes després, la cerca de quatre persones desaparegudes, la gran barrancada que va provocar el pas d’una DANA, amb una incidència assoladora per la província de València, ha causat la mort d’almenys 222 persones. L’últim balanç del Centre d'Integració de Dades (CID), organisme creat expressament per la tragèdia, indica que el 60% de les víctimes eren homes —132 homes i 89 dones— i que més d’un centenar tenien 70 anys o més. També s’ha cobrat, però, la vida de set menors de nou anys —cinc xiquets i dos xiquetes—.

El pas d’estes tempestes torrencials a la província de València —que van deixar precipitacions de més de 500 l/m² a Torís, Xiva, Real o Bunyol, segons dades d’Avamet— va provocar, al llarg de la jornada, el desbordament del riu Magre a l'altura d'Utiel, Carlet o Algemesí i del barranc de Poio a l’Horta Sud. En total, es van veure afectats en major o menor grau més de setanta municipis, que sumen un total de 845.371 habitants. Però atenent les dades, el 78% de les víctimes —174— s'han trobat en uns quants municipis de l’Horta Sud, una comarca on viuen aproximadament mig milió de persones. Lidera l'estadística Paiporta, amb 45 cossos recuperats, seguida de Catarroja (25), Alfafar (15) i Massanassa (12).

L’últim informe del CID també il·lustra que la sorpresa per l’arribada de la gran riuada va ser potencialment mortal, ja que la meitat dels cossos es van recuperar en espais tancats, fonamentalment a l'interior d’habitatges i garatges. En concret, el 45% de les víctimes de la DANA van morir a casa. I és que en municipis afectats com Xiva o Torrent, més del 60% de les plantes baixes són vivendes, sobretot, ocupades pels més majors. L’altra gran part dels cadàvers, el 23%, van ser localitzats dins del cotxe: a la carretera, en garatges o pàrquings. Cal posar en context que l’àrea metropolitana de València és la zona que més trànsit registra del territori. 

Més de 25.000 milions d’euros en danys materials

En la primera estimació dels danys feta per À Punt, els desperfectes materials ascendirien, com a mínim, a 25.058 milions d'euros. Una xifra que es preveu que vaja en augment quan es faça una avaluació més detallada dels sinistres amb el pas de les setmanes i dels mesos. Esta descomunal quantitat, per a situar-la en context, suposa l'1,7% del PIB espanyol, o el 25% del de la Comunitat Valenciana. El que fa pensar en una recuperació econòmica a llarg termini. 

Desglossant este total de danys, una de les partides més grans se l’enduria només la reparació urgent de carreteres, vies ferroviàries i barrancs, on s’han de destinar al voltant de 5.000 milions d’euros. Un total de 1.700 milions d’euros seria per als 120.000 de cotxes i vehicles industrials que s’han perdut durant la riuada, dels quals més del 98% està en situació de sinistre total. De fet, per tal de gestionar la colossal quantitat de vehicles afectats s’han amuntegat en seixanta campes en diversos municipis abans de traslladar-los a una pedrera de Picassent. 

Però els majors desperfectes materials s’han concentrat en els polígons industrials. Les set comarques afectades concentren 123 àrees industrials que ocupen una extensió de 42 milions de metres quadrats, amb 69 polígons danyats. En un primer avanç, la Generalitat ja ha xifrat en més de 10.000 milions d'euros els danys del sector.

El sinistre també arriba a l’educació, amb onze centres educatius i dos conservatoris que no obriran pròximament pels desperfectes greus que presenten les infraestructures. I també el camp valencià, on no només hi ha pèrdues en campanyes com els cítrics o el caqui, també cal comptabilitzar els danys en infraestructures i instal·lacions de reg —que ascendirien a 1.379 milions d’euros, segons AVA-Asaja.

No es pot oblidar tampoc el deteriorament en comerços de tota mena —1.400 milions—, en cooperatives —350 milions— i molt especialment la reparació dels 33.000 edificis potencialment danyats. Segons el càlcul més conservador, la reforma, pintura i reposar els mobles de les vivendes ascendiria a 2.500 milions de pèrdues. Els últims informes del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) indiquen que 1.656 cases s’han declarat no habitables, se n'han desallotjat 491 i s’ha determinat la demolició de 130. 

L’impacte emocional, incalculable

La DANA no només ha deixat seqüeles materials, sinó que també ha tingut, i continuarà tenint al llarg del temps, un fort impacte en la salut mental de la població que, amb tota seguretat, necessitarà ajuda psicològica durant els pròxims mesos i, potser, anys. Les inundacions, amb les pèrdues humanes i el caos que ha generat, i que ha provocat que canvie en només qüestió d’hores el tipus de vida que tenien milers de persones, han afegit una capa d'incertesa i vulnerabilitat que afecta tant els veïns i les veïnes que han patit danys directes, com les que estan ajudant, informant o experimentant tristesa i impotència des de la distància. 

Diferents associacions i consultores a escala individual han habilitat serveis gratuïts d’assistència psicològica per als afectats per la DANA. A més, la Generalitat va habilitar punts d’atenció a Albal, Alfafar, Benetússer, Catarroja, Paiporta, Picanya, Sedaví i Xiva i a les zones castigades de la Ribera i la Plana d'Utiel-Requena també es podia sol·licitar assistència en les unitats de salut mental dels departaments de salut.