Ara en la televisió
CAPTIVES
“El despoblament el sofrim des dels setanta, quan van tancar l’escola”
Amb només una vintena d’habitants, sense botigues, ni escola ni tampoc bon internet, el veïnat de Castell de Cabres es resisteix a l’èxode
El silenci regna als seus carrers, que habitualment només xafen una vintena de persones, les úniques que tenen la seua residència al municipi amb menys població de la Comunitat Valenciana, Castell de Cabres, al Baix Maestrat. Ací, no hi ha escola, però tampoc botiga, ni tan sols bona cobertura mòbil.
La falta de treball, les males comunicacions o la falta de serveis, des dels educatius fins als sanitaris passant per altres tan quotidians com internet, han provocat des dels setanta un èxode de població que no cessa. Malauradament, la situació de Castell de Cabres no és una excepció.
Al territori hi ha 172 municipis en risc de despoblació o, dit d’una altra manera, hi ha 172 pobles que pateixen una imparable fuga de veïnat. Per això, precisament, el Consell ha triat Castell de Cabres, que és un municipi icònic pel que fa a la pèrdua d’habitants, per a celebrar la seua reunió setmanal, que aquest divendres tenia damunt de la taula l’aprovació de l’avantprojecte de la llei que pretén posar fre a la sangria del despoblament, que pateix sobretot de l’interior de la Comunitat Valenciana.
La falta d’ajudes i de treball va fent caure als pobles
“Nosaltres estem habituats al degoteig de despoblament. El patim des de la meitat dels setanta, quan van tancar l’escola”, lamentava María José Tena, l’alcaldessa. “Si hi ha escola, si hi ha xiquets, la població es manté, si no hi ha, les famílies se’n van i el cens és molt difícil de mantindre”, explicava l’alcaldessa d’aquest municipi enclavat al Baix Maestrat.
La falta de població comporta una indesitjada conseqüència, la pèrdua de serveis per a aquells que es resisteixen a abandonar-lo. “La falta d’ajudes i de treball va fent caure als pobles”, advertia José Vicente Prades, un dels escassos veïns de Castell de Cabres que s’ha acostat a veure la visita extraordinària dels membres del Consell.
Per a ell, les ajudes per a la ramaderia ecològica i la neteja de les muntanyes són bàsiques per a mantindre els escassos mitjans de vida que hi ha al seu poble. Davant els micròfons d’À Punt, José Vicente, admet que, tot i estimar “la tranquil·litat màxima” que té Castell de Cabres, si no es potencia l'únic sector que té eixida al municipi, la poca gent que queda també se n'anirà.
L’alcaldessa remarcava la importància de mantindre determinats serveis perquè la gent es quede a viure al poble. “Només volem serveis com tenen en tots els llocs, com les comunicacions o internet, perquè ni tan sols es poden fer molts dels tràmits en línia que reclamava l’administració hui en dia”, assenyalava.
De vegades vinc i no veig absolutament ningú per ací i em cau el món damunt
Arrere han quedat aquells anys en què a Castell de Cabres “es vivia molt a gust, perquè podies viure bé, tenies de tot”. Era el que recordava amb nostàlgia Miguel Querol.
Ell ha sigut un dels que ha deixat el poble per a establir-se en uns altres més grans, com Morella, però continua tenint vincles al municipi on es va criar. “M’agradaria que al poble hi haguera més mitjans de vida, perquè així podria créixer”, desitjava Querol mentre a pocs metres, i en les antigues escoles ara buides, es reunia el Consell.
La visita d’alts càrrecs ha generat hui rebombori al poble, però és una situació summament extraordinària. “De vegades vinc i no veig absolutament ningú per ací i em cau el món damunt”, reconeixia Miguel.
És molt difícil que la gent vulga viure ací, hi ha poques oportunitats per a la gent jove que ha de treballar
És precisament aquesta tranquil·litat, l’absència fins i tot de trànsit i la marxa pausada dels tractors, que moltes vegades són els únics que xafen la carretera durant minuts i minuts, el que atrau altres pesones de localitats veïnes.
De fet, Efrén Dalmau, un jove veí de la Jana es mostrava sorprés quan aquest matí arribava a Castell de Cabres fent una ruta en bici. “A mi m’agrada molt, perquè és una zona molt tranquil·la, però és molt difícil que la gent vulga viure ací perquè hi ha poques oportunitats per a la gent jove que ha de treballar”, admetia davant els micròfons d’À Punt.
Qui no desitjava, en canvi, tanta tranquil·litat era José Ramón Segura. Ell regenta l'únic bar que hi ha al poble, un establiment convertit també en un centre de reunió quotidiana. “És l'únic espai on la gent es pot reunir i fer vida, xarrar en el veïnat, llevat del carrer”, advertia l’alcaldessa de Castell de Cabres.
Cap poble situat a més de 500 metres d'altura guanya habitants des de fa anys
José Ramón manté que la vida al poble no és avorrida. Darrere de la barra del seu bar coneix i escolta moltes històries, passatgeres en molts casos, les que porta la carretera que passa per davant del seu bar. “Jo estic habituat al moviment, gràcies al fet que passa molta gent pel poble podem viure”, indica.
Després de dècades al poble convertit en el menys poblat de la Comunitat Valenciana, desconfia de les polítiques per a frenar el despoblament. “No és una cosa d’ara”, apunta. Per a ell, els hiverns són una de les principals circumstàncies que dissuadeixen la gent de viure a pobles com Castell de Cabres. “Cap poble situat a més de 500 metres guanya habitants des de fa anys”, assegurava.