Detecten a Olocau i Cullera la primera bola de foc del 2025

El Complex Astronòmic de La Hita, a Toledo, ha albirat este dijous, a les 22:08 hores, una bola de foc "impressionant" que creuava el cel nocturn. És la primera d'estes característiques que es deixa veure enguany pel firmament, ja que ha arribat a tindre una lluminositat major que la de la lluna plena. De fet, a causa de l'elevada lluentor, va poder observar-se des de tota la península Ibèrica.

Segons ha informat Astrohita en nota de premsa, diversos testimonis pogueren veure el bòlid —com anomenen els astrònoms a esta mena de fenòmens—. Són molts els que s'hi feren ressò en les xarxes socials i, a més, també va quedar gravat pels detectors que la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-oest d'Europa (Xarxa Swemn) opera al complex toledà. Estos aparells treballen en el marc del Projecte Smart, una iniciativa del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que es coordina des de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) amb l'objectiu de monitorar contínuament el cel per a registrar i estudiar l'impacte contra l'atmosfera terrestre de roques procedents de diferents objectes del sistema solar.

La bola de foc també va ser interceptada pels detectors que el mateix programa de recerca té instal·lats a altres observatoris, dos d'ells valencians. Concretament, el d'Olocau (Camp de Túria) i el del far de Cullera (Ribera Baixa).

L'astrofísic José María Madiedo, de l'IAA-CSIC, ha analitzat el fenomen lluminós com a investigador responsable del Projecte Smart. Els resultats de l'anàlisi suggereixen que es va produir després que una roca a una velocitat d'uns 67.000 quilòmetres per hora entrara en l'atmosfera terrestre. El fragment procedia d'un asteroide. Estes roques que travessen l'òrbita de la Terra reben el nom de meteoroides i el brusc fregament amb l'atmosfera a velocitats tan enormes és el que torna la roca incandescent.

La bola de foc observada recentment va iniciar-se a una altitud d'uns 86 quilòmetres sobre la localitat de Lomas (Palència). Des d'allí va avançar en direcció nord-oest i es va extingir a una altitud d'uns 23 quilòmetres sobre el terme municipal de Joara (província de Lleó). La gran lluminositat que va aconseguir el cos va permetre atalaiar-lo en una distància de més de 600 quilòmetres. Al llarg de la trajectòria va reflectir diverses explosions que provocaren augments sobtats de la lluminositat per ruptures brusques de la roca. Abans d'extingir-se, va recórrer uns 67 quilòmetres.