Deu anys de la Primavera Valenciana, la mobilització que va posar fi a vint anys de governs populars

Aquest 15 de febrer farà deu anys de la càrrega policial contra l'alumnat de l'IES Lluís Vives de València que, per criticar les retallades en educació i el fred que passaven dins les aules, van fer una assentada pacífica a les portes de l'institut, al centre de la ciutat, tallant el carrer de Guillem de Castro. Aquella protesta va ser l'origen de la coneguda com Primavera Valenciana, una mobilització massiva contra les polítiques d'austeritat, el desmantellament i la privatizació dels serveis públics, la corrupció i la repressió policial. Una mobilització que va suposar la fi de vint anys de governs populars.

Josep Lluís Navarro, que va ser cap d'estudis de batxillerat d'aquest centre educatiu durant les protestes, assegura que durant uns dies la ciutat pareixia "quasi un escenari de guerra", ja que es van imposar centenars de multes, hi hagué dotzenes de ferits i també una detenció. Aquest escenari, segons Navarro, va fer que la mobilització cresquera i s'estenguera més enllà de l'àmbit educatiu i de la ciutat de València.

"Som el poble, no l'enemic" va ser un dels lemes del moviment

"Som el poble, no l'enemic" va ser un dels lemes del moviment, en resposta a unes declaracions del cap de la policia en què definia així l'alumnat del Lluís Vives. El músic i regidor de Compromís a l'Ajuntament de Torrent Pau Alabajos qualifica de "completament desmesurada i desproporcionada" la resposta de la delegació del govern a la Comunitat Valenciana i recorda que els vídeos i les fotografies de l'actuació policial van fer que la societat se solidaritzara amb "els xics i xiques del Vives".

Per a Alabajos, el moviment va resultar de la suma de moltes lluites, com ara la de les víctimes de l'accident de metro, el 15-M o la de la gent de l'horta. Aquest cantautor emfasitza en el caràcter transversal de les protestes, "amb gent de totes les franges d'edat i tots els estrats socials".

El caldo de cultiu per a les grans manifestacions anava més enllà de les polítiques d'austeritat, però, i incloïa també la crisi institucional de la monarquia espanyola i el rescat d'entitats financeres. Així ho explica la politòloga Rosa Roig, que contextualitza els fets en una situació socioeconòmica molt crítica per al jovent i en la falta de diàleg amb les persones més afectades per la crisi del 2008.

Roig, però, no vaticina una altra Primavera Valenciana els pròxims anys, ja que considera que les polítiques keynesianes per les quals han apostat la Unió Europea i el govern espanyol arran de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19 són fruit de l'aprenentatge d'allò que es va conéixer com a "austericidi".

Fotoperiodisme per a recordar la protesta

Amb motiu del desé aniversari de la mobilització, l'Ajuntament de València ha organitzat una mostra fotogràfica que es podrà contemplar en l'avinguda del Marqués de Sotelo, davant l'IES Lluís Vives.

L'exhibició ha sigut comissariada pel professor de la Universitat de València, Jorge Ramos Tolosa, qui fa una anàlisi de la gènesi i l'evolució de la protesta. Es mostren obres dels fotoperiodistes Biel Aliño, Germán Caballero, Juan Carlos Cárdenas, José Cuéllar, Marga Ferrer, Kai Fosterling, Miguel Lorenzo, Eva Máñez i Alberto Sáiz.

Dimarts vinent, en l'acte d'obertura de l'exposició hi participaran la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals Glòria Trello, Jorge Ramos i Josep Lluís Navarro. Tancarà la inauguració una interpretació musical de Pau Alabajos, que va compondre una obra especialment dedicada al moviment.