Deu claus d’una llei del canvi climàtic que canviarà el nostre dia a dia
La reducció d’un 20% de les emissions i la presència d’un mínim de 70% d’energia elèctrica renovable són mesures que cal aconseguir abans de 2030.
La llei de canvi climàtic, que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres per a remetre-la al Parlament, obri la ruta per a la descarbonització d’Espanya el 2050 com a molt tard. Un recorregut que implica un canvi de model, el qual afecta múltiples sectors i comportarà canvis en la forma en què es genera o es consumeix l’energia.
Reducció d’un 20% de les emissions, impuls de les energies renovables, mobilitat sostenible... Una legislació transversal composta per 36 articles distribuïts en nou títols que abasta nombrosos camps d’activitat. Aquests són alguns:
1. Alineats amb Europa
La norma es vincula amb els objectius de la Unió Europea en matèria de lluita contra la crisi climàtica, amb la seua llei de canvi climàtic i amb l’estratègia del Pacte Verd, una eina per a complir amb els objectius de l’acord de les Nacions Unides sobre el clima. Tots ells busquen “assenyalar el camí” per a la recuperació econòmica postpandèmia.
2. Reducció d’emissions
Entre els objectius immediats, d’ara a 2030, s’hauran de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del conjunt de l’economia espanyola en, almenys, un 20% respecte de l’any 1990. La meta és la descarbonització completa per a 2050.
3. Impuls de les energies netes i eficiència energètica
Al final de la dècada vinent, el 35% del consum final de l’energia haurà de ser d’origen renovable. En el cas del sistema elèctric, la presència renovable el 2030 haurà de ser d’almenys un 70%. La rehabilitació energètica d’edificis és un dels eixos d’actuació. Per a atraure recursos s’amplia fins a 2030 el Fons d’Eficiència Energètica, que ha permés mobilitzar més de 1.000 milions d’euros en els últims cinc anys.
4. Mobilitat sostenible i adeu als cotxes contaminants
La llei fixa, d’acord amb les polítiques europees, l’any 2040 per a eliminar de la circulació els vehicles que no siguen de zero emissions. Altres mesures són la implantació d’una xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics, impuls de la mobilitat sostenible i accions encaminades a reduir les emissions del transport aeri i marítim.
5. Ciutats més saludables
Els municipis de més de 50.000 habitants hauran d’habilitar zones de baixes emissions i, a més, es “blinda” la seua reversibilitat mitjançant un informe preceptiu del Ministeri i l’autoritat autonòmica competent. També es contempla donar suport a iniciatives d’impuls de transport públic i de l’ús de la bicicleta.
6. Transició justa
La norma assumeix que aquesta transformació crearà ocupació, però també tindrà impactes amb pèrdua de llocs de treball. A aquest efecte, i cada cinc anys, el govern ha d’aprovar una estratègia de “transició justa” amb la participació de les autonomies i els agents socials.
7. Biocombustibles i biogàs
S’aprovaran plans específics per a impulsar els gasos renovables, incloent-hi el biogàs, el biometà, l’hidrogen i altres combustibles en la fabricació dels quals s’hagen usat exclusivament matèries primeres i energia d’origen renovable.
8. Acabar amb els sondejos i prospeccions de combustibles fòssils
No s’atorgaran noves autoritzacions d’exploració, investigació i explotació d’hidrocarburs en tot el territori nacional i el mar territorial. A més es preveu la desinversió del sector públic en participacions o instruments financers l’activitat de les quals incloga l’extracció o processament d’aquests productes energètics.
9. Adaptació
La conca mediterrània és una de les zones més afectades per la crisi climàtica i Espanya en veurà aguditzats els efectes. El coneixement sobre la matèria es reforçarà i s’impulsaran nous perfils professionals vinculats a la sostenibilitat i contra el canvi climàtic. El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) serà l’element bàsic per a guiar aquesta adequació als impactes transfronterers.
10. Pressupost
La llei preveu que els pressupostos generals de l’Estat hauran de contribuir amb una quantitat equivalent a, com a mínim, l’acordada en el marc financer plurianual de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic i transició energètica.