Massa deures i pocs espais interactius, les queixes dels menors al confinament
Agraeixen haver passat més temps amb els progenitors i admeten abusar de les pantalles en el temps lliure, segons un estudi de la UPV.
Massa deures i mancança de suficients espais interactius. Són dos dels aspectes negatius que deixa la pandèmia en els menuts i adolescents valencians. En l’altre vessant, el positiu, asseguren que la crisi sanitària els ha regalat més temps amb pares i germans. Són algunes de les conclusions que ofereix un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) que analitza l'impacte psicològic de la pandèmia en els menors.
Després de diversos mesos rebent les classes a través d’internet, els menors “acusen el model en línia de no afavorir el contacte amb els docents, de no parar suficient atenció a l’educació socioemocional i tampoc evolucionar cap a espais més interactius d’aprenentatge”, segons recull un estudi coordinat per la càtedra d’Infància i Adolescència de la UPV i que s’ha presentat aquest dilluns.
Quant a l’activitat escolar, els menors també lamenten la càrrega de deures i d’estudi que han tingut durant el confinament, mentre que l’avorriment i la incertesa sobre el futur més immediat són dues de les preocupacions que també han acusat.
Així mateix, segons l’enquesta que s’ha fet a 127 menors i adolescents entre 8 i 13 anys, els escolars reivindiquen “el seu dret a ser escoltats, que les seues opinions es tinguen en consideració, en suma, a exercir el seu dret a la participació”, com ha destacat Vicente Cabedo, director de la càtedra de la Infància i Adolescència de la UPV.
Les pantalles s'imposen a unes altres activitats
D’altra banda, un dels aspectes que destaca aquesta anàlisi és que els mateixos menors es mostren preocupats i conscienciats sobre l’abús de les pantalles per a “omplir el temps”, i no sols durant el confinament, també després. El temps que dediquen als aparells electrònics els en resta per a “unes altres formes alternatives d’oci que solien ser més freqüents”.
Entre els aspectes positius, la majoria dels enquestats destaquen el fet d’haver passat més temps amb els pares, mares i germans durant el confinament, la qual cosa els proporcionava “seguretat” i “va contribuir a reduir els efectes negatius de la pandèmia”, com han admés els enquestats.
Orientar les futures accions amb els menors
Aquest estudi pretén “ser una guia per a les futures accions que es duen a terme amb la infància i l’adolescència, una contribució per al seu adequat desenvolupament, garantint-se l’exercici dels seus drets, especialment el de la participació”. A més, l’enquesta que ha dut a terme la Politècnica vol “donar visibilitat als xiquets, xiquetes i adolescents en el context actual de la pandèmia”, segons ha expressat Vicente Cabedo durant la presentació de l’estudi.