Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes es demana un nou contracte social
Les persones indígenes són el 5% de la població mundial, però representen el 15% de les que estan en una situació de pobresa extrema
Des que l'Organització de Nacions Unides el va declarar, el 1994, cada 9 d'agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. La data, celebrada arreu del món, commemora la sessió inaugural del grup de treball de les poblacions indígenes de l'ONU al 1982.
Es calcula que la població indígena oscil·la entre 370 i 500 milions de persones en més de noranta països. Tot i que sumen el 5% de la població mundial, representen el 15% de les persones en una situació de pobresa extrema. A més, la seua esperança de vida està fins a 20 anys per sota de la mitjana de les persones que no són indígenes.
Els pobles indígenes afronten greus desavantatges socioeconòmics i sovint són els últims a rebre inversió pública en serveis bàsics com ara infraestructura. Aquesta desigualtat es relaciona també amb la manca d'accés als serveis de justícia o els entrebancs per a participar en política.
Així doncs, enguany l'ONU posa l'accent en la importància d'un nou contracte social que incloga aquesta població i permeta "la reconciliació entre els pobles indígenes i els estats". La lluita contra la marginalització mitjançant la seua participació significativa i efectiva s'emmarca en els objectius de l'Agenda 2030.
La pandèmia de la Covid-19 ha afectat especialment pobles indígenes de diversos continents i és, segons l'ONU, una "oportunitat única" perquè s'escolten les veus d'aquest col·lectiu marginalitzat i es reforce la protecció dels drets col·lectius i individuals reconeguts en la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes.
Xile és un exemple d'aquestes reivindicacions, ja que la nova Constitució serà la primera del país que contemplarà els drets de les persones indígenes, que representen un 12% de la població. La redacció de la carta magna, que acabarà amb l'anterior de l'època de Pinochet, s'ha encarregat a una assemblea presidida per l'acadèmica, lingüista i activista de l'ètnia maputxe Elisa Loncon i amb 17 dels 155 escons reservats per a indígenes.