Vora el 75% de les morts per diabetis a Espanya podria evitar-se amb formació

Espanya és el segon país amb més persones diabètiques de la Unió Europa, només per darrere d'Alemanya, i s'estima que el 2025 arribarà a nou milions de malalts amb aquesta patologia, un terç més dels que hi ha actualment. És l'alerta que llança la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE), que ha recordat que des del 2019 s'han incrementat un 42% els pacients diabètics, nou de cada deu, tipus 2.

Segons un dels últims informes, la Comunitat Valenciana és la quarta autonomia més afectada, i supera el mig milió. Per damunt queden Andalusia, que és la comunitat autònoma de més casos, superant els 800.000; Catalunya, que en té més de 700.000, i Madrid, que se situa la tercera, amb més de 600.000.

Dades preocupants sobre la diabetis

En l'actualitat, la despesa sanitària de la diabetis ascendeix a 5.809 milions d'euros a l'any, segons ha detallat FEDE coincidint amb la setmana de conscienciació sobre aquesta malaltia, que serveix com a avantsala del Dia Mundial el 14 de novembre i que enguany se centra a millorar la formació que reben els pacients.

Aquesta falta de coneixement sobre la malaltia fa que prop de 18.400 persones moren per falta d'adherència, és a dir, per no seguir el tractament com es deuria, dels 25.000 decessos que provoca la diabetis a Espanya cada any. Això signfica que vora el 75% de les morts es podrien evitar.

Una de cada set persones adultes a Espanya té diabetis. A més, el 23% de la població espanyola presenta obesitat. La diabetis és una malaltia silent i progressiva, que es diagnostica moltes vegades després d'una complicació, normalment en forma de malaltia cardiovascular. L'especialista en Medicina Interna és clau en l'abordatge de la diabetis, per ser una patologia de caràcter sistèmic que pot implicar múltiples complicacions de salut i afectar molts òrgans diana, tal com s'ha dit amb anterioritat.

María José Picón, doctora i vicepresidenta de FEDE, ha ressaltat que la diabetis és una patologia "silenciosa" que "minva la qualitat de vida" dels pacients, però que, no obstant això, no es monitoren, com sí que es fa amb els controls anuals de la retina o els renyons.