Dia de la Persona Migrant: “No podem parlar d’una Espanya plural si només es donen drets a uns pocs"
A l’estat espanyol viuen més de mig milió de persones en situació administrativa irregular “sense accés als drets fonamentals", segons denuncien les organitzacions
El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional de la Persona Migrant com una data per a visibilitzar les contribucions de milions de persones migrants en tot el món, així com per a fer balanç i reivindicar les injustícies i necessitats d’aquestes persones.
El tauler mundial actual és complex, amb una interconnexió que globalitza com mai la repercussió de qualsevol problemàtica o conflicte. La migració per raons econòmiques, polítiques o socials comporta una resposta de la societat i les institucions que no sempre és justa i les víctimes sempre són les persones més vulnerables.
La guerra a Palestina i la crisi humanitària allí ocupen l’atenció mediàtica en les últimes setmanes, però són moltes les associacions i activistes per la causa que porten un llarg recorregut de reivindicació contra les injustícies que pateix la gent migrant. Plataformes antiracistes, per la regularització dels migrants en situació irregular, pel tancament dels centres d'internament estrangers (CIE) o contra les deportacions en calent exigeixen i treballen per impartir una justícia basada en els drets humans. Aquest diumenge han eixit als carrers de València, amb el lema “Som vides que travessen fronteres”, en una manifestació que va acabar al CIE de Sapadors.
La regularització de les persones migrants, paralitzada
A l’Estat espanyol viuen més de mig milió de persones en situació administrativa irregular. En paraules de Silvana Cabrera, portaveu del moviment Regularització Ja a València, és una part de la població “sense accés als drets fonamentals que sí que té la resta de la ciutadania”. Cabrera ens explica què implica aquesta situació: “No són considerats ciutadans i per això no poden tindre accés a la salut, a l’educació, al treball, a poder obrir un compte bancari… I fins i tot pot significar que puguen ser parats per la policia i acabar tancats en un centre d’internament d’estrangers i posteriorment deportats”.
La plataforma Regularització Ja, que formen col·lectius i organitzacions de persones migrants i racialitzades, iniciaren el 2020 un camí que es va concretar en l’impuls d’una iniciativa legislativa popular per a aconseguir la regularització de la situació administrativa de les persones migrants i refugiades a l’Estat espanyol. Calien 500.000 firmes per a dur la qüestió a debat i la tramitació de la llei al Congrés. Se n’assoliren 700.000. Així s’obria la porta al procés parlamentari que finalment va quedar interromput per la convocatòria electoral del mes de maig.
Ara només queda la voluntat i valentia política per part del govern per a dur a terme la regularització.
Amb la formació del nou govern, s’espera que el tràmit es reprenga, però les associacions no abaixen la guàrdia. Cabrera ens conta que “ara només queda la voluntat i valentia política per part del govern”, però diu que no resulta fàcil confiar-hi. En els últims acords dels governs autonòmics i estatal, la presència del cas de la migració ocupa només algunes línies en tot el text, quan, com diu Cabrera, “és un problema latent a Espanya. Ho hem vist a Melilla, ho estem veient a les Canàries i veiem com empitjora la vida d’aquestes persones any rere any”.
Queda molt de treball per fer. Regularització Ja manifesta la preocupació perquè el panorama actual és “molt crític”. La futura aprovació del Nou Pacte Europeu de Migració i Asil no els sembla esperançadora perquè consideren que “restringirà encara més totes les fronteres”, però, a més, segons la portaveu, vivim un moment en què “la dreta s’està apoderant del discurs de la migració amb una criminalització constant”. Per això apel·len al govern espanyol perquè prenga les regnes del debat i, ara que la diversitat és un tema estrela al Congrés, Cabrera sentencia: “No podem parlar d’una Espanya plural, si només es donen a uns pocs uns drets que la resta no tenim”.
