Diana Díaz: “No som conscients que entreguem als menors una ferramenta molt potent de connexió amb el món exterior”
La portaveu de la Fundació Anar ha remarcat que els familiars han de conéixer els perills d’entregar un telèfon als fills i posposar-ho “el màxim temps possible”
La portaveu de la Fundació Anar, Diana Díaz, ha alertat que, sovint, els adults no són conscients dels riscos que comporta entregar un dispositiu tecnològic als seus fills o filles, ja que es tracta “d’una ferramenta molt potent amb el món exterior”. Així, ha posat l’exemple de què si un menor es queda a soles al carrer, pares i mares saben els perills amb els quals es podria trobar, com trobar-se amb agressors o pedòfils. “Doncs el mateix ocorre amb la tecnologia. Des d’edats primerenques hem de ser-ne conscients i actuar amb la prevenció”, ha dit.
En una entrevista este dijous a Les notícies del matí, en connexió amb Madrid, Díaz ha explicat que abans d’entregar un dispositiu tecnològic als xiquets o xiquetes, els familiars haurien de conéixer-los; és a dir, saber si han presentat problemes previs, com la baixa autoestima, o si han de reforçar les seues habilitats socials, ja que tots estos s’accentuen en l’entorn digital. Encara que reconeix que la tecnologia “ha vingut per a quedar-se” i també té els seus avantatges, l’entrega s’hauria de posposar “el màxim temps possible”.
La representant de la Fundació Anar, l’associació d’ajuda a xiquets i adolescents en risc, ha exposat les claus del seu últim informe Tecnologia. Impacte en la infància i l'adolescència a Espanya, segons el seu testimoniatge, que analitza 11.164 casos atesos a través de les línies d'ajuda de l’associació entre juny de 2023 i juny del 2024. I la meitat de les telefonades, diu, tenen a veure amb un component tecnològic. “Identifiquem consultes noves consultes, com les addicions als dispositius, el sèxting no consentit o el ciberassetjament. Però d’altres s’han intensificat per l’ús de la tecnologia d’una manera desmesurada”, afirma.
En l’estudi, s’alerta que el seu ús inadequat agreuja diversos problemes relacionats amb la violència, pornografia i prostitució (87,5%), violència de gènere (76,7%), expulsió de la llar (64,1%) i maltractament psicològic (60,8%). Sobre la incidència de l’ús dels dispositius en els casos de violència de gènere, Díaz adverteix que la tecnologia pot convertir-se en una “poderosa ferramenta de dominació”. Quan l’assetjador és un adolescent, menor d’edat, les xarxes li permeten coartar la llibertat de la jove de diferents maneres i així aïllar-la de les seues amistats. I a l’altre costat, diu, les mateixes joves no saben identificar que són víctimes d’esta mena de violència.
D’altra banda, l’informe posa el focus en el fet que més de la meitat dels xiquets i adolescents amb problemes amb la tecnologia no va rebre cap mena d’atenció psicològica. Sobre este aspecte ha advertit, de la mateixa manera que amb la falta de vinculació dels menors amb l’entorn familiar. “Detectem com a factor de risc la soledat absoluta quan ocorren els problemes. Són situacions de molt risc i gravetat, que calen profundament, si no hi ha acompanyament d’un professional”, ha conclòs.