"Cal recuperar Ports de l’Estat del segrest de les companyies multinacionals"

Díhuit ciutats amb conflictes portuaris de tot l’estat espanyol s'han reunit este dissabte a València per a unir forces contra les ampliacions portuàries i els impactes d’estes infraestructures en el territori i el veïnat de les ciutats on s’ubiquen i per un nou model portuari.

El polèmic projecte d’ampliació del port de València és un dels reptes més importants en el panorama estatal actual, però no l’únic. Huit col·lectius de ciutats afectades de l’arc mediterrani —Barcelona, Tarragona, Palma, Sagunt, València, Alacant, Cartagena i Motril— han estat presents en esta primera Cimera Col·lectiva de Ciutats amb Port, que ha comptat a més amb la participació d’altres plataformes de ciutats del Cantàbric, com Bilbao, la Corunya o Gijón, i també de Santa Cruz de Tenerife, entre altres.

Sol Garcín, portaveu de la Plataforma Port Sostenible d'Alacant, afirma a À Punt Notícies que tots elles tenen "problemes comuns que ens afecten i, sobretot, que afecten la població i la qualitat de vida dels ciutadans". Visió que comparteix Pau Monasterio, portaveu de la Comissió Ciutat-Port i membre d’Ecologistes en Acció, que afig que "les estratègies que es duen a terme en els ports de l’Estat no es corresponen al context ambiental i del bé comú". "Els ports són instal·lacions d’utilitat pública que s’han posat al servei de les empreses", denuncia. 

Cal recuperar Ports de l’Estat del segrest de les companyies multinacionals i extraure del sarcòfag temporal i espacial on està ficada la seua gestió Pau Monasterio - Portaveu de la Comissió Ciutat-Port

Durant la cimera s'han acordat propostes alternatives per a una nova governança de les ciutats portuàries que possibiliten una interlocució entre les diferents administracions. L’explosió del turisme de creuers, la intensificació del trànsit de mercaderies, el deteriorament del territori i la pèrdua de qualitat de vida de les societats riberenques, són alguns dels temes que han estat damunt de la taula.

"Són mesures que busquen recuperar del segrest de Ports de l’Estat per part de les companyies multinacionals i extraure del sarcòfag temporal i espacial on està ficada la seua gestió", explica Monasterio.

Entre tres o quatre empreses mundials es reparteixen tot el negoci de creuers del món, una situació molt similar en el cas de les mercaderies Ariadna Cotén - Plataforma Zeroport, Barcelona

A banda del cas de l’ampliació del port de València, n’hi ha d’altres que s’enfronten a activitats que “es desenvolupen en els terrenys portuaris” i que “afecten la qualitat de vida del veïnat”. Ariadna Cotén, portaveu de la plataforma Zeroport, diu que la situació al port de Barcelona "és insostenible": "Estem rebent 3,5 milions de creueristes cada any i som el primer port creuerista del Mediterrani i estem entre els tres o quatre amb més creuers de tot el món".

Per tal de fer front a estes problemàtiques, a la cimera s'han acordat demandes com que s'implanten els controls "més rigorosos possibles que permeta la normativa en matèria ambiental", que s'establisquen "clarament" les distàncies d'aquelles activitats "contaminants i perilloses" que es duguen a terme als ports o que "l'interés general estiga per damunt dels interessos privats". "Bàsicament, són tres o quatre empreses mundials les que es reparteixen tot el negoci de creuers del món, una situació molt similar en el cas de les mercaderies", alerta Cotén.

Els casos als ports valencians

A València, des de la comissió Ciutat-Port alerten que hi ha un “desacoblament entre l’economia local amb les mercaderies que passen per uns ports que s’han convertit en hubs al servei de les empreses i no de l’economia”. En este sentit, les necessitats d’ampliació que defenen les institucions estarien, segons el col·lectiu, sobredimensionades. “Vora un quart dels contenidors dels vaixells de càrrega al port de València van buits”, afirma Monasterio, que alerta d’un gran “impacte ambiental amb emissions de gasos d’efecte hivernacle”.

A Alacant, després de més de quinze anys de lluita, el veïnat va aconseguir que la descàrrega de granels a l’aire lliure —una activitat que disparen els nivells de contaminació— es paralitzara i es construïra una terminal perquè les naus descarregaren al cobert. Des de la Plataforma per un Port Sostenible, però, han denunciat en altres ocasions que, tot i comptar amb la terminal acabada, les descàrregues a l’aire lliure s’han succeït, una situació “irregular i no ajustada al dret”.

A banda, fa unes setmanes el port d’Alacant va assolir un nou rècord amb el desembarcament de tres creuers amb 4.000 passatgers. El 2023 ja va rebre un 64% més de passatgers que l’any anterior.

Quant al port de Castelló, el mes passat rebia el primer creuer amb gran volum de passatgers dels onze que s’espera que arriben en un any, dins d’una estratègia que pretén impulsar el turisme de creuers. En concret, en este creuer el cost mínim del passatge era de 15.000 euros, segons va indicar Susana Soria, gerent de la Fundació Port Castelló. El president de l'Autoritat Portuària de Castelló, Rubén Ibáñez, que a la seua arribada l’octubre passat va apostar per "créixer en trànsits i enfortir la zona de concessions", celebrava en abril “l’oportunitat” que suposava per als pobles de les comarques del nord el desembarcament del Seven Seas Splendo.

Per la seua banda, el port de Sagunt conviu amb la problemàtica de la planta regasificadora que, juntament amb la central tèrmica de Castelló, són un “potent emissor de gasos d’efecte hivernacle”, alerten organitzacions com Ecologistes en Acció o Greenpeace, que afirmen que és una mostra “clara de les conseqüències de la concentració d’indústries contaminants”.

A l’espera de conéixer les pròximes accions conjuntes de la xarxa de ciutats portuàries, el divendres 31 de maig la comissió Ciutat-Port ha convocat la ciutadania a una manifestació per a exhibir el rebuig contra l'ampliació, que "posa el port de València al servei de les multinacionals perquè continuen especulant amb el territori i la nostra salut".