El director del Desert de les Palmes es defén per la mort dels deu ases i apunta a un boicot
L'únic investigat en la causa judicial insisteix que la Conselleria d'Agricultura coneixia en tot moment el projecte pilot que es va posar en marxa al parc natural
Per primera vegada des que esclatara el cas dels ases morts l'estiu passat en el polèmic projecte posat en marxa al Desert de les Palmes l'únic investigat judicialment pels fets, el director del parc natural, ha donat la seua versió del que va passar. En una roda de premsa que ha convocat aquest dijous, Antonio García s'ha defés de les acusacions de la Conselleria d'Agricultura i ha assegurat que en tot moment la va informar del que estava passant durant el programa, però que ningú hi va reaccionar.
Una afirmació que contradiu frontalment el relat que ha mantingut el departament liderat per Mireia Mollà durant el procediment, perquè sostenen que no van tindre coneixement dels fets fins al 22 de setembre. La iniciativa, una experiència pilot que buscava explorar la capacitat dels burros per a netejar la massa forestal del paratge i minimitzar l'impacte dels incendis forestals, va culminar amb el decés d'una desena d'aquests animals i diversos desapareguts.
La causa està judicialitzada i s'instrueix en el jutjat número 2 de Castelló de la Plana, encarregat de les diligències. I la setmana passada el responsable del Desert de les Palmes ja va declarar davant del magistrat. Aquest 4 d'agost ha volgut comparéixer davant dels mitjans de comunicació per a reivindicar la seua innocència. L'elecció de la data no és per atzar: precisament aquest mateix dia, però de l'any passat, començaren a arribar els 52 ases que pasturarien el paratge natural per a netejar-lo i reduir el risc de focs.
Antonio García ha donat explicacions públiques dels fets, ha dit, per professionalitat, per dignitat i perquè té un compromís amb la veritat. Ha defés la conveniència de l'experiment desenvolupat al parc i ha apuntat cap a la teoria que terceres persones van tractar de boicotejar-lo. Específicament, ha insinuat que podria haver-hi un enverinament i ha sostingut que si van morir no va ser per fam, sinó a causa de l'assetjament "d'algú" als animals, que els va fer "córrer fins a esgotar-los". Aquesta seria, segons la seua versió, la raó per la qual van patir l'anèmia que després els detectaren els veterinaris de la Generalitat. "La intervenció humana ací per a mi no té cap dubte", ha afirmat.
Quan es van produir les primeres morts, el director de l'enclavament assegura que va avisar l'administració autonòmica sense obtindre resposta. És el punt de la declaració en què confronta amb la Conselleria d'Agricultura dirigida per Mollà. L'encausat ha reiterat el que ja va explicar en seu judicial: que no va rebre contestació del subsecretari ni del secretari autonòmic, i que va enviar tota la documentació pertinent a l'aleshores cap de servei. "Des del 22 de setembre fins al 8 d'octubre van continuar morint animals. Estava notificat (...) i no vam tindre cap orde ni cap instrucció", ha assenyalat.
La Fiscalia hi veu delicte de maltractament
Va ser el ministeri públic el que va posar en marxa la investigació sobre les morts dels ases del Desert de les Palmes i va traslladar les diligències al jutjat per un possible delicte de maltractament animal. El ministeri públic tracta d'esbrinar si els burros van ser alliberats sense avaluar l'entorn i sense un seguiment veterinari. Per aquest motiu, el jutjat de Castelló encarregat del cas manté investigat el director del parc i ha arreplegat la declaració de diversos testimonis, entre ells, el ramader dels animals.
Un informe del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil adverteix que no hi havia seguiment de veterinaris i que els ases estaven en un estat precari de salut, suposant això un greu risc per al seu benestar i, fins i tot, la seua vida. El cas va provocar la dimissió del director de Medi Natural, Benjamín Pérez, l'única víctima política del cas.
La defensa de l'exresponsable del Desert de les Palmes confia que el procediment quedarà finalment arxivat perquè la intervenció "no és constitutiva de cap delicte ni contra la flora, ni la fauna, ni maltractament d'animals domèstics", segons ha apuntat l'advocat de García.
