Es dispara el cost de criar: l'alimentació i l'educació són un 41% i un 102% més cares que fa sis anys

Tindre fills hui dia a la Comunitat Valenciana és indubtablement més car que fa sis anys. Per a moltes famílies criar s'ha fet costera amunt, almenys des del punt de vista econòmic, ja que la despesa per cada criatura no ha fet més que incrementar-se, fomentada per la inflació galopant que ha afectat les llars els dos darrers anys. S'ha notat especialment, per exemple, en la cistella de la compra i el subministrament energètic. Des del 2018, el cost mitjà mensual de la criança ha crescut un 51,7% i, des del 2022, ho ha fet un 18,17%, segons l'últim càlcul que ha fet Save the Children. L'entitat en defensa de la infància ha publicat este dijous un extens informe que analitza les partides domèstiques de despesa i recull les conseqüències d'este últim període extraordinari en què els preus s'han desbocat.

L'estudi també constata que al territori naixen 1,19 xiquets o xiquetes per dona, una de les taxes de fecunditat més baixes de tot Europa i per davall de la mitjana espanyola. "Criar és car, i això influeix potencialment en la mateixa decisió de tindre un fill o una filla, perquè fer-ho augmenta les possibilitats que una família entre en situació de pobresa", ha explicat a À Punt Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana. El cost de criar ha assolit una mitjana mensual de 839 per fill o filla, una quantitat que l'ens va avançar ja a principis de desembre.

La novetat de l'informe és que ara podem saber en quina mesura s'han incrementat les diferents partides de despesa associades a la xicalla en les llars valencianes. L'augment dels costos de criar es deu principalment a la inflació, que ha afectat de manera significativa els béns i serveis essencials, com les despeses corrents de la casa o els aliments, segons s'extrau de les dades. De fet, 5,6 de cada 10 euros de la despesa de la criança es destinen al menjar, l'habitatge, el subministrament de llum i aigua o l'educació. Són precisament les partides amb què més s'ha acarnissat l'espiral alcista dels preus en els últims anys i que ha colpejat sobretot les butxaques de les famílies amb rendes mitjanes i baixes.

En els sis últims anys, els pares i mares han de destinar més del doble a pagar lloguers o hipoteques, així com les factures del subministrament energètic. Les despeses associades a la casa —sumant les partides d'habitatge i despeses corrents— ascendeixen a 180 euros mensuals per criatura, 99 més que el 2018 (+122%). Sols des del 2022 la despesa associada a la vivenda ha crescut un 67%, mentre que el rebut de subministraments ho ha fet un 10,3%.

Un altre maldecap per a les famílies està en l'alimentació, on la inflació va disparar els preus per damunt dels dos dígits l'any 2022. La cistella de la compra per a omplir la boca dels menuts s'ha encarit un 25% des d'eixe any i un 40,8% des del 2018. Un fet semblant ha passat amb la despesa en educació, que ha passat de costar 67 euros per xiquet al mes el 2018 als 136 de l'últim any. És multiplicar la despesa per més de dos (+102,5%). Save the Children inclou en esta categoria el menjador escolar, els llibres de text, el material escolar i el transport. També remarca que, encara que la majoria d'alumnes estudia en escoles públiques, cal recordar que molts menors d'entre 0 i 3 anys van a escoletes que no són totalment gratuïtes, tot i que esta despesa està arreplegada en la dimensió de conciliació. Ací, l'increment en les butxaques de la llar se situa en el 8,7% des del 2018.

Les llars monoparentals femenines, més risc de pobresa

L'informe de Save the Children posa el focus en la xifra de pobresa per a llars monoparentals femenines, una qüestió que considera especialment preocupant. Més de dos terços (67,5%) de les quasi 66.000 llars d'esta classe a la Comunitat Valenciana estan en risc de pobresa i exclusió social. “Les dones estan exposades a més precarietat i pobresa laboral, fet que influeix perquè les taxes de pobresa siguen desproporcionadament elevades. Això és el caldo de cultiu perfecte perquè acaben estant en situació de pobresa”, assenyala Hernández.

El cost per edats

La plataforma de defensa de la infància destaca també que el cost de criar varia significativament segons l'edat de la criatura i l'etapa vital, amb diferències significatives entre la infància i adolescència.

De 0 a 3 anys el cost mensual és de 650 euros i les partides que més pesen en la factura per a esta franja d'edat són la conciliació —les escoles infantils—, l'habitatge —adaptar l'espai a un nou membre— i l'alimentació.

Dels 4 als 6 anys, el cost mensual puja a 759 euros, mentre que dels 7 als 12 anys s'arriba a una mitjana de 846 euros: a l'habitació es fan canvis per a llevar alguns mobles, mentre que les criatures ja mengen més quantitat d'aliments i s'han incorporat totalment a la dieta familiar.

Finalment, entre els 13 i els 17 anys s'assoleix el cost mensual màxim per fill o filla: 967 euros. Ací, els i les adolescents ja han deixat els joguets de costat i ocupen l'oci amb les amistats o a través de dispositius tecnològics.

Els estralls de la dana

Finalment, l'organització recorda que la dana que va assolar el 29 d'octubre vora un centenar de poblacions a les comarques de la Plana d'Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta, l'Horta Sud i les pedanies del sud de València, on viuen unes 400.000 persones, obliguen a interpretar amb cautela totes les consideracions de l'informe.

Fonts de Save the Children han explicat a À Punt que encara no s'ha pogut quantificar estadísticament com han impactat les inundacions en la criança dels fills, però el treball qualitatiu a través dels programes d'intervenció sobre el terreny ja deixa entreveure que a les zones afectades s'ha tornat "directament inassumible". Preocupen especialment les despeses en habitatge, ja que després de la tragèdia "moltes famílies hauran d'invertir molts més recursos a condicionar els seus habitatges o buscar alternatives residencials, la qual cosa pot comprometre altres despeses necessàries per al desenvolupament dels xiquets i xiquetes”, alerta Hernández. Esta partida i altres, com l'educació o les despeses sobrevingudes, dibuixaran "un cost de la criança excepcional i abruptament elevat els pròxims mesos".