El dol gestacional, una situació dolorosa per a les famílies i un tabú que comença a trencar-se

A la Comunitat Valenciana, quatre de cada mil xiquets moren entre la setmana 28 d’embaràs i els set dies de vida. Les famílies passen el que s'anomena dol gestacional. Un tema tabú per a qui el pateix i qui està al seu voltant per no saber com tractar la situació. A l'Hospital de Vinaròs aquesta vesprada algunes famílies en aquesta situació han contat la seua experiència.

Teresa Domingo n'ha sigut una: “Vaig patir un trencament prematur de membranes. El meu fill va morir i això va suposar que jo vaig haver de donar a llum una criatura sense vida”, ha contat. Tot va passar el 2019. Ara, dona comprensió i suport a famílies que com ella, es van haver d’enfrontar a la pèrdua del seu fill. Domingo també és vicepresidenta de l’associació Libèl·lules dels Estels. “El camí és molt fosc, però al final hi ha una llumeta d’esperança”, ha afirmat. Trini Lleixà, presidenta de l’associació, ha explicat que “no només ho pateix la dona. Potser els pares són les persones més silenciades. També se’ls ha d’ajudar i acompanyar”, ha reflexionat. 

Segons dades del 2015 al 2019, entre 80.000 i 90.000 dones van perdre els seus fetus durant l'embaràs o al cap de pocs dies de nàixer. El dol gestacional, perinatal i neonatal es viu com un colp emocional i físic, i afecta una gran part de la població. 

L’OMS denuncia que l'experiència d'una mort prenatal durant l'embaràs o el part és una tragèdia que no s'aborda de manera suficient. Laura Román, ginecòloga, ha explicat que “necessiten que es respecte el seu dol, plorar-lo. Necessiten una atenció psicològica també”.

Marta Ferrer, comare, ha contat també que “des del punt de vista acadèmic, a les formacions, a la universitat, no se'ns forma molt bé per a aquest moment dur per a les famílies." Cada vegada hi ha més protocols de dol i una comprensió i suport més gran en l'entorn social. Perquè morir, com nàixer, exigeix ajuda, consol i companyia.