Les dones ocupen només una quarta part dels llocs directius de les empreses espanyoles

El 24,9% de les persones que ocupen càrrecs en els òrgans de govern corporatiu de les empreses espanyoles són dones, és a dir, només una quarta part del total dels llocs existents. Aquest percentatge es redueix encara més quan es tracta de la presidència en els consells d'administració, que correspon a una dona en el 17,1% dels casos. Són conclusions que es desprenen de l'informe diagnòstic de la situació de les dones en la propietat i el govern corporatiu de les empreses, elaborat pel Laboratori d'Anàlisi de Polítiques Públiques IvieLAB en col·laboració amb la Universitat de València (UV). L'estudi destaca per abordar l'anàlisi del conjunt d'empreses espanyoles i oferir una imatge més completa que els treballs habituals, centrats exclusivament en les grans empreses.

Segons revela aquesta anàlisi, les dones també estan en minoria en l'accionariat de les empreses, ja que representen un 22,5% de les persones que ostenten la propietat de les companyies espanyoles. A més, les dones accionistes són propietàries del 50,4% del capital de les empreses que posseeixen, mentre que els homes accionistes posseeixen el 67,5% de les empreses en què participen.

Major bretxa en els sectors tecnològics i les grans empreses

Aquestes dades també s'han analitzat tenint en compte variables que permeten comprendre en quins contextos aquesta bretxa de gènere en el capital i la gestió de les empreses està més o menys accentuada.

Si s'atén al sector econòmic al qual pertany l'empresa, en general, s'observa una menor representació femenina en l'accionariat i en càrrecs de direcció en els sectors d'intensitat tecnològica alta i mitjana alta: 20,8% i 19,8%, respectivament, en enfront d’un 23,5% i 22,8% en les empreses de menor intensitat tecnològica. El sector on les dones tenen major pes en el capital és el d'activitats immobiliàries (32,6%), i en el que menys en el de programació i consultoria informàtica (13,1%).

Més propietàries a les microempreses

Una altra de les variables revisades en l'informe és la presència de dones en els cercles de decisió en funció de la grandària de les companyies. Hi ha un percentatge més gran de dones propietàries (23,2%) en les microempreses, mentre que en les xicotetes i mitjanes empreses el pes de les dones accionistes ronda el 21%, i en les grans baixa al 18,9%. Quant a la proporció d'homes i dones en els òrgans d'administració, segons la grandària de les empreses, la participació de les dones arriba al màxim en les microempreses —amb menys de deu treballadors— amb una mica més d'una dona consellera o administradora per cada tres homes en llocs equivalents. Li segueixen les grans empreses, amb un 22,2% de conselleres o administradores; les xicotetes, amb un 22,4%, i, finalment, les empreses mitjanes, amb un 19,4% de presència femenina en els òrgans de govern.

Millors condicions a les empreses familiars

Un altre dels aspectes rellevants que analitza el document és la influència del tipus de propietat, és a dir, si es tracta d'una empresa familiar o no. Les dades apunten que el context de les empreses familiars proporciona condicions que faciliten l'accés femení a posicions de rellevància, tant en la propietat com en els òrgans de govern. Així, el pes de les dones en el total d'accionistes de les empreses es troba al voltant del 22%. Però, si s'analitza la mitjana de capital que posseeix cada dona, la participació femenina és significativament més elevada en les empreses familiars, perquè concentren el 41,5% de les accions en el cas de les empreses familiars i el 21% en les empreses no familiars. El caràcter familiar s'associa també a una major presència de dones en els òrgans de govern. Les empreses familiars que tenen presència de dones en la seua estructura de govern se situen en un 23,3%, mentre que les empreses no familiars que compten amb dones conselleres o administradores són un 19,6%. 

Les polítiques públiques poden reduir la bretxa

En conclusió, l’estudi constata la bretxa de gènere existent en les empreses a Espanya, tant en l'àmbit de la propietat com en el de la composició dels òrgans de govern. Una bretxa que és més gran en els sectors amb major intensitat tecnològica o de coneixement, encara que en les grans empreses es comencen a notar els efectes de les normatives i la pressió social. En les empreses familiars i en les de creació recent es donen millors xifres de representació femenina, cosa que resulta esperançadora.

L'aplicació de polítiques públiques pot avançar en la reducció de la bretxa de gènere mitjançant actuacions de promoció o de suport a l'emprenedoria femenina; mitjançant incentius a la creació i dinamització de consells d'administració amb diversitat de gènere, i mitjançant l'establiment de bonificacions per a la incorporació de propietat femenina, en general, i especialment en empreses més longeves.