Dret a l'oblit oncològic: discriminats en la hipoteca per sobreviure al càncer
Supervivents del càncer demanen celeritat perquè es legisle, tal com l'obliga la Unió Europea, per a frenar la discriminació que exerceixen bancs i asseguradores
Manuel Garrido va superar un tumor als 19 anys. Setze anys després, quan ja n'havia complit 35, el banc li ho va recordar quan tramitava la hipoteca per a comprar-se un pis. Les condicions obligaven a assumir una assegurança de vida però no li la podien concedir pel seu passat oncològic. "Haguérem de posar-la a nom només de la meua dona. Així que si jo faltara ella estaria descoberta, assumiria íntegrament la hipoteca", ha explicat a À Punt. La vida li va donar una segona oportunitat, però el banc no.
El de Garrido no és un cas aïllat. Espanya és un dels tres països europeus, juntament amb Malta i Islàndia que encara permet a les entitats bancàries i les asseguradores furgar en el passat mèdic de la clientela sense termini per a localitzar antecedents oncològics. L'Estat ha legislat per a protegir els pacients de VIH però va oblidar de la normativa els malalts de càncer.
El Parlament Europeu ho considera una discriminació i Brussel·les ha instat els estats a incorporar el dret a l'oblit oncològic en la legislació abans de 2025. Segons la resolució comunitària, l'historial oncològic ha de desaparéixer per a bancs i asseguradores deu anys després de superar el procés, que es redueixen a cinc si el pacient en té menys de 18 anys.
Quan falta any i mig per a la data límit, la Federació Espanyola de Pares i Mares de Xiquets de Càncer (Fepnc) lamenta que no s'ha fet res. El president, Juan Antonio Roca, es queixa que el legislador continua "absolutament parat" i que les entitats bancàries continuen clavant en el mateix calaix "supervivents i pacients en tractament actiu".
El 83% dels supervivents certifiquen problemes
Un estudi de la Fundació Josep Carreras amb 400 pacients de leucèmia aguda o limfoma agressiu, d'entre 18 i 35 anys, va revelar que el 83% assegurava haver tingut problemes per contractar assegurances de vida en el procés d'un préstec bancari i un altre 70% quan ha intentat sol·licitar una assegurança per defunció.
El professor de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya, Antonio Baena, considera que aquestes situacions suposen una "revictimització" del pacient, a qui s'obliga a reviure la malaltia. Des del mateix departament de la UOC Sergio de Juan-Creix, expert en dret digital, assegura que hi ha marge legal perquè les persones afectades reclamen a la justícia espanyola contra aquestes discriminacions, però que això embarcar-se en un procés "llarg i costós". La solució més factible, sembla, per tant, esperar que el legislador espanyol resolga en els terminis marcats per la UE el dret a l'oblit oncològic.
