El dret a la maternitat encapçala les reivindicacions de les persones amb discapacitat

No tots els andalusos majors d'edat han pogut votar en els comicis autonòmics del cap de setmana. Les persones amb sentència d'incapacitat tenien vedat l'accés al sufragi. L'entrebanc, que afecta unes cent mil persones a tot Espanya, està a punt de convertir-se en un anacronisme.

Perquè el 2018 ha sigut un any històric per a les persones discapacitades, precisament per la conquesta del dret al vot. A l'octubre, el Congrés va votar per unanimitat posar fi a aquesta exclusió, que desapareix en la nova reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

L'agenda de les persones amb discapacitat avança, tot i que siga lentament, però encara queden discriminacions a superar. La més urgent, eradicar l'esterilització no consentida, sobretot en dones, una de les reivindicacions que encapçalen les reclamacions d’aquest dilluns, en commemoració del Dia Internacional de les Persones Discapacitades [##DiaInternacionalDiscapacitat]. 

Un centenar d'esterilitzacions a l'any

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre 2010 i 2016, es van dictar un centenar de resolucions judicials a l'any que autoritzen l'esterilització de persones amb discapacitat, una pràctica que ha dut l'Organització de Nacions Unides a cridar l'atenció a Espanya i que el Comité de Drets del Menor considera des de 2007 una forma més de violència. 

"Es realitzen sense el consentiment de les afectades, bé perquè no se'ls informa sobre la intervenció, bé perquè no comprenen les conseqüències, o bé es limita judicialment la seua capacitat per a consentir", denuncien el Comité Estatal de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI) i l'ONG Save The Children a l'agència Efe.

El CERMI ha demanat a l'executiu de Pedro Sánchez que incloga la prohibició d'aquesta esterilització a dones i xiquetes en l'avantprojecte de la Llei orgànica per a l'eradicació de la violència contra la infància que es troba en procés d'elaboració, i que complisca així el seu compromís d'aprovar-ho en el Consell de Ministres abans que acabe l’any.

"En general, la societat no concedeix a les dones amb discapacitat el dret a ser mares. En primer lloc, perquè no se'ns concep com a dones. En segon lloc, pel temor a transmetre la discapacitat a través dels embarassos. I en tercer lloc, perquè no confien que puguem cuidar dels fills i de les filles", denunciava ara fa una setmana Ana Peláez, de la Fundació CERMI Dones.

Més específicament, el CERMI reclama que la nova llei modifique l'article 156 del Codi Penal, que avala l'esterilització per orde judicial per a evitar embarassos, i que les organitzacions i els experts en infantesa i discapacitat consideren un factor de risc per a l'abús i les agressions sexuals.

La llista d'assumptes pendents però, no s’acaba ací, com recorda el president del CERMI, Luis Cayo Pérez, qui assenyala dues urgències més: l’accessibilitat universal i un model educatiu més integrador.

Accessibilitat universal i educació integradora

Cayo denuncia que milers de persones discapacitades continuen "atrapades" en domicilis no adaptats. Una situació que s'ha enquistat per la no aprovació de la reforma de la Llei de propietat horitzontal i la falta d'aplicació real d'un reial decret que regule els drets de les persones discapacitades. 

Espanya també suspén en educació. Enguany un informe de l'ONU ha posat en evidència el sistema educatiu perquè "segrega i exclou" els alumnes amb discapacitat, sobretot si és intel·lectual”.

Entre d'altres aspectes, el document destaca que a Espanya no es té en compte el xiquet com a subjecte de dret ni es té en consideració la seua opinió i denuncia diferents situacions per les quals s'obliga els pares a canviar el xiquet de centre cada any o fins i tot portar-los a dues escoles diferents en funció del dia de la setmana, a voltes lluny una d'una altra.

3,3 milions de llars amb persones discapacitades

La visibilitat n'és un altre assumpte pendent. Espanya ignora el nombre real de persones discapacitades. L'última enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística es va publicar el 2008 i no s'actualitzarà fins al 2020.

Segons aquell informe -amb dades de 2007- el 8,5% de la població espanyola pateix alguna discapacitat i en 3,3 milions de llars resideix alguna persona en aquesta situació.