Ecologistes en Acció adjudica sis banderes negres a la Comunitat Valenciana per contaminació i mala gestió ambiental
L'informe assenyala fems marins, abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i depuració, o la contaminació química, lumínica i acústica
Ecologistes en Acció ha presentat este dimecres el seu informe Banderes negres 2024, en el qual l'organització marca amb este distintiu un total de 48 platges espanyoles com a casos més rellevants de contaminació per abocaments d'aigües residuals i mala gestió ambiental. Sis dels punts estan a la Comunitat Valenciana, el mateix nombre que l'any passat encara que es tracta d'altres.
A València, s'adverteix del mal estat per contaminació de l'espai costaner de la Xarxa Natura 2000, que fa que no siga viable un programa de recuperació de la praderia de posidònia oceànica; mentre que s'alerta de la mala gestió de "les falses solucions costaneres", amb el farciment massiu d'arena en el parc natural de l’Albufera.
Ecologistes en Acció sosté que "la política de gestió dels retrocessos de les platges en el litoral de la província de València és totalment ineficaç i insostenible, ja que devora els recursos naturals d'altres espais costaners i marins, malbarata els diners públics que ixen de la butxaca de la ciutadania i es realitza amb una visió curtterminista, que mai solucionarà el problema, sinó que el perpetuarà en el temps, perquè no actua en les causes principals que l'origina".
A la província d'Alacant, l'organització ecologista assenyala la contaminació patida pel barranc i la platja de l'Amerador, al Campello, dos enclavaments de gran valor que s'han vist afectats en dos ocasions per abocaments fecals al març i l'abril des de l'estació de bombament (EBAR) que està al llit del barranc fins a la platja. També la mala gestió de la badia d'Alacant, que inclou quatre platges: les del cap de l'Horta, l'Albufera, el Postiguet i Sant Gabriel.
En la demarcació de Castelló, els paratges triats són el tram litoral del Grau - camí Serratella a Borriana, per contaminació, ja que és un tram litoral amb "recurrents fugides d'aigües fecals per col·lapse de la xarxa d'evacuació quan hi ha pluges", i la platja de l'Estany-Capicorb, per la catalogació de platja canina en l'únic aiguamoll protegit del terme d'Alcalà de Xivert - Alcossebre.
Les xifres a escala nacional
A tot Espanya, l'informe adjudica dos d'estes banderes negres a cada província litoral, més una altra respectivament a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Alguns dels problemes que es denuncien en l'anàlisi són les afeccions a la biodiversitat, fems marins, abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i depuració, o la contaminació química, lumínica i acústica. Enguany, a més, es posa l'accent en els problemes derivats de la turistificació i la urbanització de tot el litoral, un problema que afecta especialment les Canàries. De l'informe també s'extrau l'alta concentració de plàstics.
Entre les 48 banderes negres concedides enguany n'hi ha quinze per urbanització de la costa, de vegades fins i tot envaint el domini públic maritimoterrestre; setze per abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració; sis per contaminació química, lumínica i/o acústica; un per danys al mapa interactiu de localització de banderes de patrimoni històric i cultural; tres per acumulació de fems marins; tres més per dragatges i ampliacions portuàries sense justificació; i quatre per afeccions a la biodiversitat, encara que en general este és un mal col·lateral en qualsevol de les altres banderes negres atorgades.
