A quina edat i per què som més feliços?

"A partir dels 60 la gent és més feliç". És una de les conclusions d'un estudi que la Universitat de Harvard fa des de fa més de huitanta anys sobre les claus de la felicitat, el més longeu i ambiciós de la història. Mai abans s'havia fet una investigació de caràcter científic tan llarga i àmplia sobre l'assumpte. Els resultats són concloents: primer, que "tothom pot fer girs positius en sa vida" i, segon que el que marca "una bona vida" és la qualitat de les relacions.

Per a elaborar la recerca s'ha seguit de prop la vida de dues generacions d'individus de les mateixes famílies dels Estats Units i s'han practicat milers d'entrevistes. Paral·lelament, s'han recopilat tubs d'assaig amb mostres de sang, dades sobre la salut física i mental de les persones participants i fins i tot s'han rebut donacions d'alguns cervells.

Un dels directors dels treballs, el psiquiatre Robert Waldinger, ha plasmat les troballes en el llibre Una bona vida, de l'editorial Planeta. I afirma contundent que ni la infància, ni la disposició natural, ni el barri en què ens vam criar marca el destí de ningú; que la soledat fa mal i que "viure envoltat de relacions afectuoses protegeix el nostre cos i ment".

Més feliços a edats avançades

"Creiem que és perquè tenim el sentit dels límits de la vida i que la mort és una cosa real, i això ens fa més feliços perquè ens canvia les vides. Ens llevem obligacions de damunt, amistats que no ens fan feliços o reunions que no ens agraden", resumeix Waldinger. Aquesta dosi més gran de felicitat, un estat d'ànim totalment subjectiu, també es deu al fet que el cervell dona més valor als estímuls positius que als negatius. Prioritza, així, el que ens alegra en un període en què encara ens queden coses per aprendre i desenvolupar. "Som emocionalment més savis i aquesta saviesa ens fa florir", subratlla l'expert.

El canvi del concepte des de 1938

Waldinger explica que les primeres generacions tenien un propòsit de vida més social i ara la majoria persegueix la felicitat hedonista, cosa que en el període de la Segona Guerra Mundial no estava molt ben vista. No obstant això, el també psicoanalista no pot contestar a la pregunta de si la societat de hui ens fa més feliços, ja que detalla que hi ha moltes variables: "Les pantalles ens fan més i menys feliços al mateix temps, el mateix que l'augment de benestar econòmic, i sabem més de la violència en el món que abans, encara que siga més segur i més sa".

Els perills de la soledat

Assegura el professor de Psiquiatria de Harvard que observant els milers d'històries de vida estudiades, entre elles les de J. F. Kennedy o el periodista Bob Woodward, es constata que la gent més feliç és la que manté les relacions personals. Recomana per això practicar la "bona forma social" i cuidar aquestes relacions activament. Així mateix, Waldinger qualifica de ficció el mite de l'home fet a si mateix: "Tots nosaltres estem connectats a tothom i necessitem els altres".

A l'empara de l'estudi i d'altres investigacions, l'especialista assegura que la soledat és molt perillosa físicament perquè fa que les malalties de la vellesa es desenvolupen de manera més precoç i més greu (problemes cardiovasculars, diabetis, malalties de les articulacions, etc.). I creu que això es deu a l'estrés i a la impossibilitat de contar el que ens passa: "Quan em puc queixar amb una altra persona puc sentir que el cos recupera l'equilibri; la persona sola no pot calmar-lo, mentre que la que té relacions sí". Es refereix, en tot cas, a la soledat no buscada. Waldinger precisa que les persones introvertides "agafen energia d'estar sols", al contrari del que els succeeix als extravertits, que l'aconsegueixen dels altres.

Encara que reconeix que la pandèmia de covid-19 ha elevat molt les taxes de depressió i d'ansietat, apunta que aquests problemes van començar a pujar a mitjan anys cinquanta, quan va començar la "pandèmia de soledat" que van originar els televisors. A "les pantalles" també responsabilitza de l'augment de la soledat en el segle XXI, perquè una persona té dues o tres funcionant al mateix temps i "ni mira ni atén a uns altres".

Guanyar molts diners no augmenta la felicitat

D'altra banda, el reputat psiquiatre esmenta estudis que mostren que els diners són importants per a cobrir les necessitats de la vida i que xifren entorn dels 75.000 euros anuals la quantitat que aporta benestar als Estats Units. "Però, una vegada que es té aquesta quantitat, 70 milions més no augmenten la felicitat", adverteix Waldinger, que basa l'opinió en els treballs fets amb els afortunats en la loteria: "Abans de guanyar i un any després tenen els mateixos nivells de felicitat".

En aquest sentit, explica que el capitalisme és un sistema bo per a moltes coses, però no per a la felicitat, perquè ens dona missatges continus que necessitem comprar moltes coses per a ser feliços a pesar que això no és cert. "Sabem que comprar experiències ens fa més feliços i durant més temps que comprar coses", recalca.

Un estudi sense final

Robert Waldinger augura molta vida encara a l'estudi sobre la felicitat. Segons ha revelat, ara l'equip de psicòlegs que dirigeix està recollint dades amb els fills dels primers entrevistats (baby boomers), als quals els pregunta sobre xarxes socials i els efectes de la pandèmia de covid, entre altres qüestions.