Edgar Esteve (arquebisbat de València): “El successor del papa Francesc ha d’agafar el testimoni d’un pontificat brillant”

Amb la mort de Jorge Mario Bergoglio, l’Església catòlica enceta el camí cap a l’elecció d’un nou pontífex que rebrà el testimoni d’un papa reformista que ha conreat una gran popularitat arreu del món, també entre els no-creients.

L’expectació per conéixer si el perfil del successor de Francesc serà continuista amb eixe esperit d’obertura ha avivat les especulacions sobre l’elecció. Al respecte, el delegat diocesà de litúrgia de l'arquebisbat de València, Edgar Esteve, ha assegurat en Les notícies del matí que “és impossible fer una aposta sobre qui podria ser el pròxim bisbe de Roma”, tenint en compte el necessari consens de 92 dels 135 cardenals amb dret a vot.

Per a Esteve, el primer que ha de fer eixa persona capaç d’aglutinar la voluntat de la immensa majoria del col·legi cardenalici és “agafar tot el cabal del papa Francesc, un capital humà i espiritual”. Sobre eixe llegat, este doctor en Teologia destaca que deixem arrere “un pontificat brillant, sobretot pel que fa a la relació amb el món”. Per a Esteve “el papa Francesc ha tocat el cor de tantíssima gent i, sobretot, de molta gent no-creient, que s'ha sentit vinculada al seu missatge de pau, de fraternitat” destaca el sacerdot. 

Un funeral més senzill que el dels seus predecessors 

Dins d’eixa trajectòria de poc més d’una dècada de papat, l’últim bisbe de Roma va introduir actualitzacions en la litúrgia catòlica i també va canviar el protocol aplicable al seu propi funeral i enterrament. Ho va fer el novembre del 2024, quan va implementar una modificació sobre el ritu aprovat per Joan Pau II i va expressar que la seua voluntat era ser soterrat en Santa Maria la Major. Entre les novetats que es veuran per primera vegada en la cerimònia que tindrà lloc dissabte, Edgar Esteve destaca una “simplificació dels ritus” com una manera simbòlica de manifestar que no és més que “un bisbe de l’Església catòlica”.

"No veurem el papa en el cadafal que es muntava a la Basílica Vaticana on estava el seu cos exposat d'una manera pública, sinó que veurem el sant pare ja directament al seu fèretre, ja revestit amb els seus hàbits pontificals, però sense la pompa i l'adorn que es posava abans”, explica el doctor en Teologia. El delegat diocesà de l'arquebisbat de València també ha detallat que “s'han reduït el nombre de les estacions” de la cerimònia i la presència a la Basílica Vaticana s’ha limitat a “un moment de pregària”. 

“Estem davant de l’últim ritu d’Occident, dels símbols d’una tradició bimil·lenària”

Tot i les modificacions introduïdes pel papa Francesc, Edgar Esteve ha recalcat en Les notícies del matí que l’essència del ritu es manté: “Estem davant de, jo diria, l'última litúrgia d'Occident”. Per al sacerdot, les exèquies papals “posen en marxa tota una sèrie de símbols, de celebracions, de paraules, de gestos que estan vinculats amb tota la tradició d'una Església que és ja bimil·lenària”. Per tant, estem tocant elements que formen part de la tradició de l'Església.

Entre les qüestions més significatives, el delegat diocesà destaca el color roig, propi de les litúrgies papals, i no morat, que vestiran els sacerdots i bisbes presents en la cerimònia. Entre els actes més “peculiars” de la cerimònia, el sacerdot destaca l’anomenada valedictio, en la qual “el vicari de Roma farà una pregària en nom de tota l'Església occidental i després seran els patriarques orientals catòlics, que en nom de l'Església oriental, també faran la seua pregària”.

Un altre element simbòlic, que ja es va poder veure en els funerals dels pontífexs Joan Pau II i Benet XVI, és “l’obertura de l'evangeliari, es posarà damunt del fèretre” ha explicat Esteve “com a signe que el papa ha sigut un predicador de la paraula de Déu”. Però no tots els actes cerimonials carregats de simbolisme seran visibles per al gran públic, recalca Esteve, com és el cas de “la destrucció de l'anell del sant pare, el que ha portat durant tot el temps del seu pontificat” i altres objectes vinculats al mandat, que “es faran dins de la congregació de cardenals”.  

“El nou papa haurà d’afrontar els nous problemes que l'Església i el món tenen”

Sobre l’elecció del successor del papa Francesc, Esteve diu que “serà una sorpresa”, ja que és “absolutament impossible” saber qui concitarà el consens necessari i assumirà “una de les tasques més difícils del món”. Per al delegat diocesà, el repte del màxim responsable de l’Església catòlica haurà d’afrontar els nous problemes que l'Església i el món tenen”, entre els quals ha destacat “la situació econòmica, la pau, la tornada als blocs, la globalització, la immigració o la integració i la llibertat religiosa”. “Jo crec que els cardenals, més que intentar buscar ara qui serà el nou papa, estan intentant buscar que no els toque a cap d'ells, perquè certament que és una enorme responsabilitat”, bromeja Esteve.

Per a este sacerdot valencià, el pròxim papa “seguirà el mateix camí del papa Francesc, però donant-li el seu punt i accent propi, les seues inquietuds i preocupacions”. A més, caldrà que siga permeable a la deriva d’una societat que canvia a gran velocitat i exigeix que l’Església s’adapte per a donar “les respostes que el món necessita en cada moment”. 

“No té sentit parlar de blocs”

Davant de les especulacions sobre les orientacions ideològiques dels papables, Esteve assegura que “és un error considerar els cardenals liberals, conservadors... És un error perquè l'Església té uns valors, uns principis que naixen de l'Evangeli”. En este sentit, Esteve reconeix que “l'Església ha de ser una institució conservadora perquè conserva una paraula i uns valors que venen de molt antic, que venen del mateix Evangeli i del mateix Jesucrist. Ara bé, que estos valors siguen constants a l'Església no vol dir que no hagen d'adaptar-nos a les necessitats del món en cada moment, perquè la voluntat de l'Església és tenir una influència en el món”, conclou.