Ara en la televisió
EL XEF A CASA
Edurne Pasaban: “He vist la mort més a prop ací, amb una depressió, que a la muntanya”
L’alpinista participa junt amb un jove sirià que va ser segrestat i la fundadora de Mares en Acció en una xarrada a València davant de més de 1.600 joves
Testimonis dels conferenciants de Lo que de verdad importa
Més de 1.600 joves han omplit aquest dimarts el Palau de Congressos de València per a impregnar-se dels aprenentatges de tres persones que han descobert què és el que realment importa en la vida gràcies a una experiència intensa que els ha tocat travessar. L'alpinista Edurne Pasaban, primera dona que ha conquerit els huitmils del planeta; Abdul, un jove sirià segrestat per l'Estat Islàmic, i la creadora d'una fundació valenciana que acompanya menuts sense pares als hospitals han protagonitzat la conferència organitzada per la fundació El que de Veritat Importa. L’organisme treballa des de 2007 per a ajudar a transmetre al jovent valors universals, com ara la superació o el respecte, mitjançant la paraula.
No fa falta eixir de les nostres ciutats o barris per a prestar un servei o millorar el món.
A Pasaban mai ningú li havia dit que una depressió seria més complicat que qualsevol dels catorze huitmils que va coronar. “Jo he vist la mort més a prop en la meua vida ací que en la muntanya” ha arribat a confessar l’alpinista. Per a ella, el principal aprenentatge després d’eixir d’un “forat negre” com el que li va tocar transitar és que “la vida continua, i la teua vida ha de continuar, i has de continuar fent el que realment t’agrada”.
A Abdul la vida li va forçar a rebre la lliçó més difícil quan només tenia catorze anys. El jove explica que l’Estat Islàmic el va raptar a ell i a altres menors en la mateixa situació, els van llavar el cervell i els van obligar a exercir de xiquets soldat contra el seu mateix poble. Després de l’experiència, el que importa per a ell és recordar que “tu eres el que tens, els teus valors i els teus records”. El jove sirià aprofita per a recordar que encara queda en el món gent patint, “milers d’Abduls” travessant situacions tan dures com la que li va tocar viure a ell.
Pel que fa a Majo Jimeno, li va canviar la vida quan va descobrir com passaven els dies i les nits a soles als hospitals els xiquets malalts que no tenien pares o no se'n podien fer càrrec. Aleshores va crear la fundació Mares en Acció, i l’experiència li ha permés comprovar com el caliu d’un acompanyament humà i sensible repercuteix en ràpides millores en els menors. Per a ella, l’aprenentatge està clar: “No fa falta eixir de les nostres ciutats o barris per a prestar un servei o millorar el món.”