Més enllà dels rècords, com es fixa el preu de l'electricitat?

Des de començament d’any, el preu de l’electricitat en el mercat majorista s’ha multiplicat per quatre (l'1 de gener estava en 42,51 euros el megavat hora i aquest dissabte ha arribat als 166 euros). També és quatre vegades més alt que fa exactament un any, quan estava en 39,52 euros el megavat hora. Segons apunten els experts –i encara que són molts els factors que intervenen en el preu final de l’electricitat–, ara com ara, la raó fonamental d’aquesta escalada és el preu del gas natural, que està fregant màxims històrics a Europa i no s’espera que baixe fins a la primavera de l’any que ve. 

Segons l’informe mensual de Nexus Energia, a l’agost de 2020 el gas natural es pagava a 6,360 euros el megavat hora. Dotze mesos després l’augment ha sigut meteòric: 44,86 €/MWh, un increment de més del 600%. 

El preu del gas, però, no és l’únic factor que s'ha de tindre en compte. També té un paper important la quantitat de cada tipus d’energia (eòlica, solar, nuclear, carbó, etc.) que s’utilitza per a generar electricitat: com més renovables s’usen per a cobrir la demanda, més barata serà l’electricitat; i al contrari, com més gas natural o carbó es necessite, més cara. Per què passa això? La resposta la trobem en el sistema de fixació de preus de l'electricitat del mercat majorista.

Com funciona el mercat majorista elèctric? 

El preu de l’electricitat es fixa en el mercat majorista elèctric, present en tots els països de l’OCDE i gestionat, en el cas d’Espanya, per l’OMIE (Operador del Mercat Ibèric d’Energia). El mercat majorista –també conegut com a pool– té una sessió diària en què es determina el preu de l'electricitat per a cadascuna de les 24 hores de l'endemà, i sis intradiàries, en què s’ajusten algunes quantitats una volta s'ha fixat el mercat diari.

El terme pool –equivalent en valencià a consorci– fa referència a la idea que venedors i compradors llancen les seues ofertes de compravenda a la piscina. En aquest mercat, els venedors són els generadors o productors d’electricitat: centrals nuclears, centrals tèrmiques basades en combustibles fòssils (carbó i gas natural) i centrals renovables (eòlica, solar, hidràulica). D'altra banda estan les comercialitzadores, que són les que compren l’energia i la venen als clients finals (residencials i industrials).

Per a cada hora del dia (24 trams), els productors ofereixen una quantitat d'energia determinada i diuen a quin preu estan disposats a vendre-la. Per exemple, per al primer tram, una central nuclear ofereix 10.000 MWh a 5 €/MWh. Al mateix temps, els compradors demanen la quantitat d’energia que volen per a cada hora i a quin preu estan disposats a pagar-la. 

L’OMIE, l’operador del mercat, recull totes les ofertes de venda i les ordena en sentit ascendent (de les més barates a les més cares). Fa el mateix procés amb les ofertes de compra, però aquestes les ordena en sentit descendent (del preu més alt al més baix). El resultat és corba de trobada de l’oferta i la demanda que s’elabora per a cada una de les hores del dia.

D’on ix el preu de l’electricitat?

En l'eix y (EUR) està representat el preu del MWh, i en l'eix x, la quantitat d’energia. La corba de la demanda suma totes les ofertes de demanda energètica de les comercialitzadores a l'OMIE. Les quantitats es van sumant fins que arriba un punt en què ja no hi ha més ofertes i cau la corba. El punt final marca la quantitat total demandada per aquest tram. 

L’altra corba (oferta) suma les ofertes d’energia de les productores energètiques. Primer entren les més barates que, com es veu en l’exemple, són les renovables i la nuclear; després altres tecnologies com les hidràuliques, les de cicle combinat de gas natural, i, finalment, les tèrmiques de carbó, les més cares. Just en el punt en què s'encreuen les dos corbes, se situa el preu de mercat o preu marginal, que serà el mateix per a tots els productors, encara que el seu preu d’oferta haja sigut més baix. 

Les renovables abaixen el preu, el gas natural l'apuja

En l’exemple de la gràfica, les renovables i la nuclear han oferit la seua energia a preu zero per a la hora 1, és a dir, gratis. La raó és que l’electricitat produïda per energies renovables o nuclear no es pot emmagatzemar i, per tant, una vegada es genera, s’ha de consumir. Quan bufa el vent s’ha d’aprofitar l’energia i, per aquest motiu, les generadores l’aboquen a la xarxa sense sol·licitar cap preu. Amb la nuclear passa el mateix: una vegada comença la fissió nuclear, no es pot aturar. 

D’aquesta manera, la corba de l’oferta no puja tan ràpidament i evita que el preu es dispare. Per contra, si no es produeix suficient energia de fonts renovables (no bufa el vent o no fa sol), la corba pujarà abans per l’entrada de tecnologies més cares per a fer front a la demanda. Això, en combinació amb uns preus desorbitats del gas natural, explica per què el preu de l’electricitat està pels núvols.