Enrique Moltó (UA): "Calen solucions integrals i que la gent del camp no siga perseguida, perquè li ho prohibeixen tot"
El professor de la Universitat d'Alacant reivindica la necessitat de potenciar la relació persona-superfície forestal, perquè l'actual contínuum de massa forestal afavoreix la propagació del foc
Davant de la magnitud dels incendis valencians el debat està obert, amb moltes preguntes i poques respostes. Damunt de la taula, qüestions com per què s'han produït aquests focs i amb tanta virulència. Es parla de com previndre'ls. També d'altres qüestions com l'abandó dels camps, el despoblament i les seues conseqüències. Al voltant de tot açò ha reflexionat Enrique Moltó, doctor en Geografia i professor de la Universitat d'Alacant amb l'equip de Les notícies del matí. L'especialista ha sigut molt contundent. Ha dit que cal afavorir la tornada al camp. Cal poder viure de l'agricultura i de la ramaderia. Moltó en concret ha defés el xicotet llaurador.
El professor ha denunciat que "com que mantindre un campet (en l'actualitat) és insostenible, les persones ho fan amb l'economia submergida o l'abandonen. Cal tindre solucions integrals, perquè aquestes persones que, encara que no viuen del camp, sí que contracten activitats agràries a altres que sí que viuen del camp". En aquest sentit, ha dit: "Perquè la gent del camp no siga perseguida, perquè (ara) li ho prohibeixen tot".
Com que no hi ha separació entre masses forestals, per ser tot un contínuum, qualsevol conat d'incendi té una propagació brutal.
Quines causes expliquen la voracitat del foc d'aquest estiu?
Preguntat per quines són les causes de la voracitat dels incendis forestals d'aquest estiu, Enrique Moltó ha contat que més allà de les qüestions ambientals –vinculades al clima d'aquest estiu amb temperatures més elevades–, "més allà d'açò, s'ha de parlar de la qüestió agroforestal, de la massa forestal, que ha crescut respecte d'anys anteriors, i que hui dia és difícil de governar".
Qualsevol conat d'incendi pot ser devastador, fins i tot els de causa natural com els llamps. "Com també diuen altres especialistes amb els quals coincidisc -Ferran Dalmau i Jorge Mataix- com que no hi ha separació entre masses forestals, sinó que és un contínuum tot, qualsevol conat d'incendi té una propagació brutal i fa que siga quasi impossible d'extingir". Moltó ha dit que finalment "l'extinció sobrevé perquè s'ha cremat tot el que podia cremar-se" i en casos puntuals les tronades ajuden.
La qüestió està en el despoblament i l'abandó de cultius
En definitiva, diu l'especialista que la qüestió està en el despoblament, en l'abandó de cultius, en l'abandonament de la relació persona-serra-superfície forestal. L'especialista ha volgut ressaltar que: "Els espais naturals estan carregats de la relació home-natura... En la nostra terra l'espai natural ''pur" és impossible de trobar, perquè la relació que hem tingut (amb els espais naturals) és ancestral. I això dificulta aquesta nova gestió".
Preguntat per l'equip del programa de Les notícies del matí sobre si aquesta situació és reversible, pel fet que viure del camp o la ramaderia no és rendible, l'especialista ha respost: "Aquesta és la clau de la qüestió... s'ha de tornar al camp, però i això qui ho paga? Qui paga aquesta incorporació o aquesta no retirada de la superfície ramadera i agrària? També es parla de netejar el camp... El que s'ha de fer és incentivar aquesta neteja".
Enrique Moltó ha reclamat més implicació de les persones que habiten les àrees amb massa forestal, àrees rurals, "així com de la gent que no hi viu i sí que hi estiueja... A méstambé està l'agricultura a títol parcial. "Les persones que tenen els xicotets cultius com a entreteniment i que es veuen castigades per qüestions fiscals o administratives, i com que no eres un llaurador professional no tens dret ni a subvencions, ni a un tractament fiscal just".
Moltó ha posat com a exemple el cas de persones jubilades –llauradors o aficionats– que: "Si guanyes un poc per l'activitat agrària estàs obligat a fer la declaració de la renda i declarar l'ingrés agrari i l'altre que moltes vegades és la pensió de jubilació. I quan fas això eres castigat fiscalment i has de pagar quantitats injustificades". El tio Pepe, conegut com a Bobi és un bon exemple que cal afavorir la relació entre les persones i la terra.
Preguntat si l'administració hauria de pagar perquè es treballen els camps en el món rural, la resposta ha sigut rotunda: "Sí". I els seus arguments: "El que està clar és que ix més car extingir els incendis".
"Produir en aquestes àrees és més car"
"El que està clar és que produir un quilo d'oli o de cirera en aquests llocs és molt més car que fer-ho en un camp de grans extensions, amb regadiu i producció intensiva... Pense que socialment hem de compensar-ho d'alguna manera... Fa alguns anys qualsevol agricultor cobrava una xicoteta quantitat per produir... i (les ajudes) s'han anat llevant. Tornem a elles, com a xicotets incentius i condicionar-les a un tractament agroambiental".
Enrique Moltó també ha volgut recalcar que "hi ha tot un moviment en contra dels ecologistes, quan els incendis no són culpa d'ells en absolut... El que s'ha de fer és treballar junts... aprofitar aquesta situació per a reflexionar sobre el que està passant".
En aquest sentit, la col·laboradora del programa Laura Ballester ha recordat que la llei forestal valenciana preveu el pagament per servei ecosistèmic "i no s'aplica. M'ho contava l'alcaldessa d'Andilla que ara fa deu anys va patir el primer gran incendi d'aquest segle".
Els espais naturals estan carregats de la relació home-natura... En la nostra terra l'espai natural pur és impossible de trobar, perquè la relació que hem tingut (amb els espais naturals) és ancestral. I això dificulta aquesta nova gestió.
L'especialista també ha descartat la solució donada per alguns polítics de replantar la serra. "Aquesta no és la solució", ha dit. "Una vegada feta la compensació urgent a les àrees afectades, després cal planificar a llarg termini. On les diferents administracions tenen el seu paper. Cal treballar juntes, deixar-se assessorar, i treballar a escala local, regional... fins i tot europea i pensar quins fons Next Generation es poden utilitzar en aquests casos". L'especialista també ha descartat la sequera com una raó determinant, "perquè les pluges registrades al llarg del 2022 –i sobretot a la primavera– han estat per damunt de la mitjana amb rècords".
