Entitats que assisteixen les dones supervivents de violència de gènere denuncien falta de protecció

Entre gener de 2003 i abril de 2019 es van registrar a Espanya mil crims masclistes, més de 60 a l’any, un cada setmana. Després de les Illes Canàries i les Balears, la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia on més dones van ser assassinades pels seus companys o excompanys.

Són dades d’un estudi estadístic elaborat per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, que denuncia també que la majoria de les dones assassinades, el 60,5%, convivia amb l’agressor i només una de cada quatre va poder denunciar-lo.

Per a les associacions que assisteixen a les víctimes de violència masclista, entre les quals Alanna, aquestes dades mostren que “els sistemes de protecció fallen” i les dones estan desprotegides.

De les 1.000 víctimes oficials que recull l’informe, només 124 tenia algun tipus de mesura de protecció quan va ser assassinada. “Una volta la dona ha donat el pas i ha denunciat, resulta que la justícia no ens empara”, assegura Beatriu Cardona, coordinadora de l’àrea de les dones d’Intersindical Valenciana.

A més, “quan la dona retira la denuncia, moltes vegades perquè té por del que l’agressor puga fer als fills, la justícia no entra d’ofici, com sí que ho fa en altres crims”, denuncia Cardona. Des del moviment feminista, recorda aquesta activista, “reclamem que totes les lleis de protecció a les dones tinguen una perspectiva feminista. Si no tenim en compte els orígens estructurals de la violència masclista, serà molt difícil que les lleis puguen emparar les dones d’una manera efectiva”.

A més, segons Beatriu Cardona, “moltes dones no denuncien perquè no tenen un altre lloc on anar. Hi ha una violència econòmica, que les obliga a conviure amb el maltractador, per això és tant important que hi haja una renda bàsica, perquè en puguen eixir i tindre una altra vida”.

Ser mare, estrangera i viure en zones costaneres, factors de risc

Per la seua banda, la responsable de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, Ángeles Carmona, remarca el fet que les dones que viuen a les zones costaneres són més vulnerables que la resta. Viure en poblacions amb menys de 10.000 habitants, ser mare de criatures menors i ser estrangera són altres són indicadors de risc, segons l’informe.

Alana recorda que la xifra de víctimes de la violència de gènere és més alta que la que registren les estadístiques oficials, on només consten les dones assassinades per la parella o exparella, i que caldria parlar de terrorisme masclista.

Tant aquesta associació com Intersindical Valenciana consideren “molt preocupant” que el 75% dels assassinats es produïsquen en el domicili, “que hauria de ser el lloc més segur, i és on les dones corren més perill”.

A més, des d’Alanna subratllen que, segons l’informe de l’Observatori del CGPJ, el 66% dels agressors són espanyols, el que “desmunta totes les teories que els únics culpables són els estrangers”.