Directes
Ara en la televisió
ATRAPA'M SI POTS
Ara en la ràdio
EL MUSIQUER (reemissió)

Entitats socials demanen al govern que no exigisca l’empadronament per a regular els migrants afectats per la dana

Una trentena d’entitats reclamen que es puga demostrar el lloc de residència amb altres documents, com la targeta sanitària, perquè 14.000 persones no queden fora de la mesura

Una màquina excavadora neteja els carrers de Paiporta els dies posteriors a la tragèdia / Rober Solsona (Europa Press)

Que s’eximisca del requisit de l’empadronament els migrants damnificats per la dana perquè puguen acollir-se al procés de regularització, que acaba en a penes unes setmanes, el 14 de maig. És la petició unànime que han fet una trentena d’organitzacions que treballen pels drets d’este col·lectiu al govern. Creuen que cal implantar esta exempció “de manera urgent”.

Les entitats socials, entre les quals estan Amnistia Internacional, València Acull, CEAR o Aquarius Supervivents, assenyalen que, des que l’11 de febrer el Consell de Ministres va aprovar esta mesura extraordinària, han sol·licitat de manera reiterada que s’admeta documentació alternativa al padró per a demostrar la residència efectiva en algun dels municipis afectats per la dana amb anterioritat al 4 de novembre.

No obstant això, afigen, l’Oficina d'Estrangeria ha insistit recentment que per a resoldre les sol·licituds s'ha d'estar empadronat actualment en un municipi de la província de València.

Adverteixen que si no s'eximeix d’este requisit, aproximadament 14.000 ciutadans que disposen de proves que residien en les zones afectades abans del 4 de novembre —amb documents com la targeta sanitària, els certificats d'escolarització, els rebuts de subministraments o informes de serveis socials— “estaran condemnats i condemnades a quedar en situació administrativa irregular”.

La trentena d’organitzacions que han fet la petició assenyalen que, malgrat ser una obligació dels municipis empadronar el veïnat, les dificultats de les persones que no disposen de permisos de residència i treball per a accedir a l'empadronament "són nombroses i, de vegades, insalvables". Apunten que hi ha damnificats de la dana que viuen en habitacions llogades, en baixos sense cèdula d'habitabilitat, en infrahabitatges o fins i tot "en situació de carrer", i no tenen un contracte d'arrendament o de permís dels propietaris i propietàries per a empadronar-se.

Les organitzacions socials reclamen que es dicten les instruccions necessàries perquè tots els ajuntaments de les zones afectades per la dana disposen del model normalitzat d'informe de residència efectiva. En este sentit, volen que s'inste les autoritats municipals a emetre estos informes tenint en compte les proves de veïnatge al municipi que aporten les persones sol·licitants de la regularització, més enllà de si van ser usuàries o no dels recursos municipals.

També que s'eximisca de presentar el certificat d’empadronament als que aporten certificats de residència efectiva o, en cas que l'ajuntament es negue a emetre’l, una altra documentació que demostre que residien al municipi abans del 4 de novembre.

Ampliació del termini

Així mateix, han demanat que es prorrogue el termini per a presentar les sol·licituds de regularització. Argumenten que en diversos països d’origen hi ha problemes burocràtics per a obtindre l'acreditació d'absència d'antecedents penals. També creuen que s'ha d'instar els ajuntaments a facilitar l'accés a l'empadronament dels seus veïns i veïnes, inclosa la modalitat de casos especials d'empadronament.

Dana 2024 Ajudes dana

També et pot interessar