Entitats socials i el sector primari rebutgen el discurs contra la migració i la política mediambiental de l'acord PP-Vox

El principi d'acord amb Vox anunciat dilluns pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a garantir-se l'aprovació dels pressupostos autonòmics per al 2025, que inclou un rebuig explícit a l'acolliment de migrants menors i el Pacte Verd Europeu, així com retallades al valencià, continua generant una cadena de reaccions l'endemà. A les crítiques vessades des de l'oposició política els ha succeït els recels de les plataformes socials i organismes que es veurien afectades per este canvi de discurs del govern valencià.

Per al·lusions, hui han contestat les ONG que treballen amb persones migrants, com ara València Acull. S'oposen frontalment la negativa explícita verbalitzada per Mazón a acollir als centres valencians els menors estrangers que el govern espanyol derive de zones tensionades com les Canàries després de la reforma d'estrangeria aprovada este dimarts. Consideren que el rebuig a acceptar estos xics i xiques és una mesura "racista" i "discriminatòria", que vulnera a més els drets socials.

La presidenta de l'entitat, Ángela Pedraza, ha recordat que la competència de distribuir estes persones entre les autonomies és de l'Estat i ha alertat que llançar "informacions falses", "prejuís" i "estereotips" des de les administracions contra les persones migrants les posa en una situació de risc perquè el que fa és danyar la convivència social. "Ens preocupa que el president de la Generalitat s'haja agafat a este discurs antidrets i xenòfob quan estava més relacionat amb els sectors d'ultradreta. El que s'acaba fent és relacionar novament la immigració amb la delinqüència", ha lamentat.

La preocupació s'ha instal·lat també entre les entitats i institucions que fomenten i promouen el valencià, com ara la Plataforma per la Llengua. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ahir va assenyalar el valencià i va anunciar retallades "significatives": fins i tot el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l'ens normatiu del valencià reconegut en l'Estatut d'Autonomia, estava en la diana de la tisora de la ultradreta. Les associacions afectades denuncien que el govern valencià segueix una "estratègia" d'atac des que va arribar al poder "per a minoritzar la llengua pròpia en tots els àmbits". En este context, anuncien accions combatives "als carrers, als jutjats i als mitjans i l'opinió pública".

El programa polític consensuat amb el partit de Santiago Abascal per a aprovar els pressupostos valencians inclou també crítiques a la política mediambiental europea. Concretament a l'Agenda 2030 i al Pacte Verd Europeu. Part del sector primari també ha reaccionat contra este discurs. "No és bo ser negacionista en un context de canvi climàtic, una altra cosa és que des del sector agrari ens puguem qüestionar que l'agenda de la UE siga massa ambiciosa", ha opinat Carles Peris, secretari general de La Unió Llauradora. En este sentit, l'entitat agrària i ramadera aclareix que demana ajudes i més marge de temps per a implantar les exigències adoptades per Europa, no que no s'executen.