Entra en vigor el nou decret sobre habitatges turístics a la Comunitat Valenciana
Entre les novetats, la prohibició dels cadenats amb codi, sancions més dures i una major autonomia per als ajuntaments
Esta setmana ha entrat en vigor el Decret llei 9/2024, del Consell, de modificació de la normativa reguladora dels habitatges d’ús turístic, que es va aprovar divendres passat, 2 d’agost, amb l’objectiu de donar "seguretat jurídica" al sector i a la ciutadania, segons va explicar la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes.
El decret haurà de ser convalidat per les Corts al setembre, una vegada es reprenga l’activitat parlamentària, cosa que, amb quasi tota probabilitat ocorrerà, ja que el Partit Popular comptarà amb el suport de Vox, el seu antic soci de govern.
Les claus de la nova normativa
El nou decret que regula els habitatges turístics a la Comunitat Valenciana afecta els immobles que es lloguen amb finalitat turística "per un temps inferior o igual a deu dies" computats de forma continuada a un mateix inquilí.
Estos habitatges hauran de comptar obligatòriament amb l’informe municipal de compatibilitat urbanística per a ús turístic favorable —el que es coneix comunament com a “llicència”—, emés per l’ajuntament del terme municipal en el qual s’ubique l’habitatge, o document equivalent.
A la Comunitat Valenciana hi ha al voltant de 100.000 immobles turístics legals —és a dir, amb llicència—. Amb la nova normativa, els propietaris tenen fins al 31 de desembre d'enguany per a comunicar-ne la referència cadastral. Si no ho fan, causaran “baixa immediata” en el registre d'habitatges reglats de la Generalitat i veuran cancel·lada la llicència. Al seu torn, els que tenen declaració responsable, l’hauran de renovar cada cinc anys.
Prohibit el lloguer d'habitacions
Així mateix, la norma prohibeix expressament el lloguer d’habitacions, així com els cadenats amb codi per a claus a les façanes i obligarà a oferir un servei de recepció. Cada immoble haurà de tenir a la porta i de manera visible un plànol d’evacuació de l’edifici o instruccions d’emergència en diversos idiomes, ascensor a partir de quatre plantes, entrada de clients, en el cas d’habitatges situats en baixos i telèfon d’atenció 24 hores.
A més, hauran de comptar amb preses de corrent en totes les habitacions amb indicador de voltatge, aigua calenta, llistat de telèfons d’urgència i d’interés en un lloc visible, sistema de refrigeració i calefacció almenys en sala d’estar-menjador o sala d'estar-menjador-cuina, connexió a internet (excepte els habitatges situats en zones sense cobertura), farmaciola de primers auxilis i informació detallada del centre mèdic més proper, entre d’altres.
Persecució de l’economia submergida i l’especulació
Montes va advertir que des del Consell seran "especialment exigents en les sancions de tot allò que supose economia submergida, de tot allò que es comercialitze sense cap tipus d’autorització”.
Així, s’atorga una major autonomia als ajuntaments, que tindran la capacitat per a limitar el nombre de llicències i podran, si volen, inspeccionar i multar. Es contemplen sancions de fins a 600.000 euros.
A més, per tal d’evitar l'especulació amb la compravenda d’estos immobles, el decret estableix com a novetat que la llicència haurà d’anar lligada al propietari i no a l'immoble. Un canvi de titularitat requerirà, per tant, la tramitació d’una nova llicència.