Entren en vigor els aranzels addicionals de Trump, que s’eleven fins al 20% a la UE

Els aranzels addicionals per als països que els Estats Units (EUA) consideren històricament més beneficiats pel lliure canvi entren en vigor este dimecres arreu del món, tal com ja va anunciar el president nord-americà, Donald Trump, la setmana passada. Este gravamen s’uneix al del 10% global que es va començar a aplicar dissabte passat, 5 d’abril, a totes les importacions de productes al mercat dels EUA i que repercuteix sobre 184 països i territoris.

A diferència de la pujada generalitzada, l’escalada addicional d’ara s’aplica només a alguns socis comercials de Washington. En el cas de la Unió Europea, este aranzel suposarà un increment dels preus del 20% per a tot el marc comunitari o, segons va anunciar dimarts la Casa Blanca, del 104% en el cas de les importacions de la Xina, el país més castigats per la guerra comercial oberta per Trump. Altres exemples són del 24% per al Japó, el 26% per a l'Índia i el 17% per a Israel. En el cas de països llatinoamericans com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Xile, l'Equador, Guatemala, Hondures, el Perú, República Dominicana, Costa Rica o Nicaragua, només estaran subjectes al 10% mínim que ha imposat els EUA.

L’entrada en vigor del 10% dels aranzels globals ha provocat turbulències en les principals borses internacionals, que han encadenat fins dilluns tres dies consecutius de pèrdues. És el cas de l'Ibex-35, que dilluns va caure un 5,12%, amb 11.785,8 punts; és la segona pitjor baixada de l'últim any des de la de divendres passat, amb un 5,83% de pèrdua. També han patit baixades la Borsa de Milà — del 5,18%— i la de Zúric —del 5,16%—, mentre que Wall Street va obrir dilluns amb una caiguda del 3%. Dimarts, per contra, els parquets europeus i asiàtics tancaren en verd.

L’anunci dels aranzels de Trump ha avivat una guerra comercial dels EUA amb diversos territoris. En el cas de la UE, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat gravàmens “zero per zero” per als béns industrials i ja ha avançat que la setmana vinent presentaran un pla de resposta. En concret, per als aranzels que Washington ja aplica a l’acer i l’alumini, Brussel·les té preparades dos sèries de contramesures que començaran a tindre efecte de manera escalonada. Tot i això, diversos mandataris del marc comunitari han insistit que volen negociar amb els EUA amb l’objectiu final d’evitar estos aranzels.

A més, poques hores després de l'anunci de Trump, el govern xinés ha decidit respondre a l'entrada en vigor dels aranzels elevant del 34% al 84% a partir del 10 d'abril la tarifa addicional sobre les mercaderies estatunidenques importades. Segons la Comissió Aranzelària del Consell d'Estat del país, l'augment dels gravàmens sobre la Xina “és un error darrere l'altre, que vulnera greument els drets i interessos legítims del país i perjudica greument el sistema multilateral de comerç basat en normes”.

En qualsevol cas, el Ministeri de Finances de la Xina ha instat als Estats Units a corregir immediatament les seues pràctiques errònies, cancel·lar totes les mesures aranzelàries unilaterals contra la Xina i resoldre adequadament les diferències amb la Xina a través d'un diàleg igualitari sobre la base del respecte mutu.

A Espanya, el Consell de Ministres ha aprovat este dimarts un reial decret, que s’haurà d’aprovar al Congrés, per a protegir l'economia del possible impacte de la pujada dels preus. Es tracta d'un conjunt de mesures, anunciades la setmana passada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que mobilitzarà en total 14.100 milions d'euros, dels quals 7.400 són de nou finançament; l'objectiu és mitigar els efectes negatius de la guerra comercial iniciada pels EUA i “teixir un escut” que protegisca l'economia espanyola.