Erik Harley (divulgador sobre urbanisme): “La corrupció arquitectònica ha de convertir-se en part del debat social”
El creador de la teoria del pormishuevismo publica tres llibres que reflexionen al voltant de l’especulació immobiliària: un assaig, un recull de rutes per Espanya i un sobre vint clubs de futbol
Fa poc més de tres anys, un expert en estudis urbans i inquiet per l’especulació immobiliària veia al seu domicili la pel·lícula de Bigas Luna Huevos de oro. Rodada a Benidorm i amb el Gran Hotel Bali —l’hotel més alt d’Europa— com a protagonista, aquest seria un escenari ideal que serviria perquè Erik Harley s’inspirara a crear un “fals moviment artístic”, com ell mateix el descriu, per a denunciar a través de les xarxes socials els casos d’arquitectura especulativa i corrupta més coneguts —o no tant— d'Espanya.
Aquest moviment, ja conegut com el pormishuevismo, va portar Harley a passar de la teoria a la pràctica. A convertir les seues crítiques àcides en les xarxes en rutes, en les quals es pot visitar “la València de Santiago Calatrava”, el complex hoteler de Marina d’Or i els gratacels de Benidorm. L’objectiu inicial era compartir in situ amb els seus seguidors “com la corrupció urbanística envolta les ciutats”. I ara tota aquesta teoria i pràctica torna al paper en un format de tres llibres, publicats entre setembre i octubre, “que és coalimenten, però poden existir de manera separada”: Pormishuevismo. Un movimiento artístico, Pormishuevismo. Rutas por la España del ladrillo i De pelotazo en pelotazo. Salseo, corrupción y pormishuevismo en el fútbol español.
Aquest moviment artístic, tal com ha explicat Harley —col·laborador del programa Pròxima Parada— en una entrevista a À Punt Notícies, busca que “entre broma, informació, broma i informació” que la corrupció arquitectònica “es convertisca en una part del debat social”. “Quan la gent parla d’aquests casos al carrer, de reclamar que els diners públics s’han de gastar amb consciència, és quan es pot produir un canvi i propicia que la gent no deixe que li la claven endoblegada”, ha asseverat. Així i tot, ha lamentat que la societat no es preocupa prou del malbaratament de diners públics en edificació: “Ens oblidem massa ràpid de qui ens roba”.
"Ens oblidem massa ràpid de qui ens roba"
Sobre la vinculació que hi ha entre l’urbanisme i la corrupció política, l’expert en estudis urbans ha assegurat que sempre hi ha un moment en el qual l’especulació i la corrupció s’acaben trobant amb la construcció. De fet, ha assegurat que la Comunitat Valenciana “és molt il·lustrativa de molts grans moments històrics del relat pormishuevista” a Espanya, amb presidents autonòmics “que no tenien problemes a acceptar trages” o “polítics que contaven els bitllets com si s'haguera d'acabar el món”.
“Aquesta terra és meravellosa i hi ha hagut molt moviment veïnal, però és una terra de contrastos. A la Comunitat Valenciana no hi ha hagut més corrupció que en altres llocs, però s’ha lluït. En tot Espanya s’ha fet d’una manera exagerada, però ací no s’ha tingut cap classe de vergonya”, ha sentenciat.
“El relat que hi ha darrere del paradigma arquitectònic de Benidorm és meravellós”
Balnearis il·legals, gratacels de rècord, somnis de futur, ciment, rajoles i alguna rotonda són els ingredients necessaris perquè una ciutat puga formar part del catàleg d’obres que integren el pormishuevismo. Per això –diu Harley–, Benidorm és “una ciutat meravellosa”. “És increïble el relat que hi ha darrere d’aquest paradigma arquitectònic, amb un alcalde —en referència a Pedro Zaragoza— que volia passejos i edificis tan grans com els de Nova York i on hi ha una placa que diu que "d’il·lusió també es viu’”, ha manifestat.
Finalment, davant de la pregunta sobre si la teoria pormishuevista és cosa del passat, Harley ha deixat clar que en absolut. “L’actualitat és més pormishuevista que mai, amb una situació de crisi climàtica alarmant, mentre que nombrosos polítics que governen en administracions la neguen seguit seguit i no reconeixen que fins i tot l’arquitectura podria servir com a eina per a pal·liar-la”, ha sentenciat.
La ruta predilecta de la Comunitat Valenciana: Marina d’Or - València - Benidorm
Erik Harley té clars quins són els espais imprescindibles per a visitar a la Comunitat Valenciana. La seua ruta pormishuevista començaria per visitar el gran balneari de Marina d’Or, a Orpesa (Plana Alta), “amb un fresc de la Capella Sixtina que em sembla icònic”.
Després passaria a València, on recomana fer un pícnic davall del pont del Nou d’Octubre, el primer que va fer l’arquitecte Santiago Calatrava a la ciutat. “Per la part de baix estava previst que hi haguera un llac, però ja es va inventar molt els reflexos el mateix Calatrava”, assegura.
Finalment, més al sud, com s'esperav, aposta per acabar la ruta Benidorm. Concretament, al Balcó del Mediterrani, “on estan les millors vistes de les dues platges de la ciutat i on es poden fer fotografies ideals amb molt bona il·luminació”, afegeix.
