Espanya, del ‘baby boom’ al ‘baby fallida’

L’estat espanyol forma part dels 91 països del món amb menor taxa de natalitat, segons les últimes estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en l’informe anual de la càrrega global de malaltia (GBD). La baixada de naixements ha tingut efectes sobre la població espanyola, que entre els anys 2010 i 2017 ha reduït el nombre d’habitants joves.

Espanya comparteix la caiguda de natalitat amb altres països com Portugal, Romania, Grècia, la Xina, el Japó i Cuba. La Xina, fins i tot, s’ha plantejat sancionar les parelles que no tinguen cap fill o només un.

En contraposició, 104 països tingueren augment anual de població de més del 2% en aquest període de set anys. Alguns exemples són Níger, Mali i el Sudan de Sud.

"Aquestes estadístiques representen tant un baby boom per a algunes nacions com una baby fallida per a altres”, assegura el director de l'Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington, Christopher Murray.

Factors que afecten la reducció de la natalitat

Per una banda, trobem l’accés a les mesures de prevenció d’embarassos. En els darrers anys, els plans de prevenció i conscienciació d’embarassos no desitjats han permés controlar els embarassos entre les parelles espanyoles. Les taxes de fertilitat total (TFR) registren que la mitjana espanyola de fills per dona és menor a 2, en comparació amb altres països, on arriben a registrar set fills per dona.

Així mateix, la precarietat laboral també ha afectat la decisió de tindre fills. El responsable socioeconòmic del Consell de Joventut a Espanya, Alejandro Delgado, assegura que existeix una realitat “escandalosa que no es pot seguir consentint”, perquè la joventut està en una “crisi continua abocada a la pobresa”.

Una altra causalitat és la decisió de les dones de retardar o renunciar a l’embaràs per haver decidit no ser mares o per a afavorir les oportunitats de formació i treball, que resten afectades pel procés de gestació. Aquesta decisió també queda afectada per la discriminació que pateixen les gestants en el món laboral i fins i tot per les males condicions que en alguns casos caracteritza el seu lloc de treball.

Quin impacte ha tingut la mortalitat?

A més de la població i la fertilitat, la càrrega global de malaltia d'aquest any cobreix la mortalitat i l'esperança de vida, entre altres objectius i indicadors relacionats amb la salut que formen part dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides per al 2030.

La població mundial va augmentar en un 197% des del 1950, de 2.600 milions a 7.600 milions en el 2017. Encara que les taxes de fertilitat total estan disminuint, la població mundial continua creixent a mesura que cauen les taxes de mortalitat degut a l’avanç de la medicina, la millora en la higiene i els canvis en els hàbits alimentaris, entre altres factors.

Segons la GBD, en el 2017 Espanya va ser el tercer país del món amb més esperança de vida, que frega els 72,1 anys. La seguiren Singapur (74,2 anys) i el Japó (73,1 anys). Les xifres més baixes van ser a la República Centreafricana (44,8 anys), Lesotho (47,0 anys) i el Sudan del Sud (50,6 anys). Així i tot, Murray planteja que "amb l'augment de l'esperança de vida en molts països, la pregunta en el camp de la política de salut és si els anys addicionals es passen amb bona salut o mala salut”.

Natalitat i mortalitat a la Comunitat Valenciana

Durant l’any 2017 van nàixer al territori valencià uns 40.000 xiquetes i xiquets.40.000 xiquetes i xiquets Els registres confirmen que, a banda de caure la natalitat, enguany també havien augmentat les defuncions, i l’esperança de vida s'ajustava als 82,5 anys, un poc per davall de la mitjana espanyola, situada en el 83,3.