Espanya declara 2025 Any del Poble Gitano per a commemorar la seua arribada fa 600 anys
La Fundació Secretariat Gitano de la Comunitat Valenciana “valora positivament” la declaració i demana “compromís institucional” per a aconseguir “un futur d’igualtat”
El Consell de Ministres ha declarat 2025 Any del Poble Gitano per a commemorar els 600 anys de la seua arribada a la península Ibèrica; un aniversari que es compleix este diumenge. En la primera reunió de l'any, el govern espanyol va aprovar, a proposta del Ministeri de Drets Socials, una declaració institucional que recalca "l'exclusió, la persecució i la discriminació" que pateix i ha patit el poble gitano a Espanya, a més de "l'empremta cultural, social i lingüística" que ha aportat.
Des de la Fundació Secretariat Gitano de la Comunitat Valenciana, la qual fa més de seixanta anys que treballa per la inclusió i la igualtat d’este col·lectiu amb diversos programes, la directora adjunta, Mercedes Santiago, en una entrevista a À Punt Notícies valora “positivament la declaració”, però demana un major “compromís i reconeixement per part de les institucions públiques” per tal de poder “lluitar contra l’antigitanisme amb una resposta institucional i jurídica” i que es reconeguen “la identitat i la cultura, a més de les aportacions al llarg d’eixos 600 anys a Espanya”.
Una “qüestió de memòria històrica"
Este diumenge es compleixen 600 anys de l’arribada a la península Ibèrica dels primers gitanos, els quals, en paraules de Santiago, van arribar “abans que Espanya fora Espanya”. Va ser el 12 de gener del 1425, a través del regne d'Aragó, tal com va quedar registrat en el salconduit concedit pel rei Alfons V d'Aragó; així ho exposa la declaració de l’executiu espanyol, que repassa les adversitats a les quals s'han enfrontat les persones gitanes durant segles.
La directora delegada de la fundació incideix en el fet que es tracta d’una “qüestió de memòria històrica, del reconeixement de la desigualtat i la discriminació que ha marcat eixos anys d’història compartida”. Una història que, afirma, “hauria d'ensenyar-se als centres educatius”.
L’educació, un pilar fonamental per a combatre la desigualtat
El 80% de l’alumnat calé no arriba a completar els estudis obligatoris i, “evidentment, això minva les possibilitats”. Mercedes Santiago incideix en el fet que el mateix compromís que demanen als poders públics cal traslladar-lo a les autoritats educatives. Per a ella, el problema té a veure amb el fet que “encara hui dia ens trobem amb centres segregats on es transmet la sensació que els gitanos som ciutadans de segona”.
Així, tot el que té a veure amb la qualitat de vida dels gitanos queda “minvat” per eixa primera barrera que suposa l’educació, que ja suposa una “marca” durant el seu recorregut vital posterior. “El que no podem consentir és quem després de 600 anys, tot i els avanços, tinguem eixa taxa d’abandó del 80%”, la qual cosa ja suposa un “llast” que agreuja els problemes posteriors en l’àmbit de l'habitatge, la salut o l’ocupació”, reflexiona.
Tot això provoca que en l'àmbit d'ocupació “arriben amb una baixa qualificació perquè no tenen formació” i recalca que, “tot i tindre-la, també s’han d’enfrontar amb molt de rebuig només pel fet de ser gitanos”. El mateix ocorre amb el tema de l’habitatge, amb el qual “encara marquen qüestions com el codi postal o els cognoms”, i això resta encara més oportunitats a la població gitana en esta societat. Estes qüestions agreugen també els problemes de salut del col·lectiu, marcat per la pobresa.
Tot el que afecta la població general, com pot ser l’impossibilitat d’accedir a una vivenda, afecta “encara més la població vulnerable”, que en el cas del col·lectiu calé és “un percentatge molt alt”, segons diversos informes. “Una gran majoria de la població gitana és pobra i això inclou molts infants que veuen minvats els seus drets com a xiquets i xiquetes”. Per això, insten el govern espanyol a què es prenga seriosament la qüestió i també que tots els partits l’afegisquen en la seua agenda política per tal que esta declaració “no es quede en paper mullat” perquè, afirma, “es tracta d’una reparació de la memòria històrica”.
L’aniversari, “una oportunitat històrica per a reconéixer les injustícies”
Per a l'executiu espanyol, este aniversari és una oportunitat històrica per a reconéixer "les injustícies històriques i actuals a les quals s'enfronta el poble gitano", com la discriminació o l'estigmatització i per a posar de manifest les "importants barreres" en àrees clau com l'educació, l'ocupació, l'habitatge o la salut.
Per això, tal com explica la declaració de l’executiu de Sánchez, es reconeix este aniversari com un acte de memòria històrica i un compromís institucional per a "combatre les desigualtats que encara persisteixen" i per a "actuar amb major determinació en la construcció d'una societat més inclusiva, igualitària i democràtica". Recorda que les persones gitanes continuen enfrontant-se a "la discriminació estructural i els prejudicis" que no només limiten les seues oportunitats, sinó que perpetuen l'exclusió social i econòmica.
Des de la fundació demanen que este gest vaja acompanyat de mesures que ens porten cap a un “futur d’igualtat, sobretot per a la infantesa i la joventut”. Un futur on “cada xiquet i cada xiqueta puga desenvolupar la seua vida sense barreres i sense prejuís”, afirma Santiago. Ho desitgen “com a gitanos i com a part d’esta societat”, perquè “són moltíssimes més les coses que ens uneixen que les que ens separen”. Convida la resta de la societat a conéixer la història del poble calé, “perquè el desconeixement separa”.
Comissió de Memòria i la Reconciliació amb el Poble Gitano
El govern espanyol valora la Comissió de Memòria i la Reconciliació amb el Poble Gitano posada en marxa el 2024, que elaborarà un informe amb mesures per a aplicar a la comunitat gitana "els principis de veritat, justícia, reparació i no repetició". Entre les accions que s'han dut a terme en els últims anys per a aconseguir eixos objectius, destaca l'aprovació el 2022 de la llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació i la introducció en el Codi Penal de l’antigitanisme com a circumstància agreujant i com a finalitat constitutiva d'un delicte d'odi específic contra els gitanos i les gitanes.
També la llei d'ocupació, aprovada el 2023, va incorporar les persones gitanes com a col·lectiu d'atenció prioritària. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, manté este dimarts reunions amb la Comissió Permanent del Consell Estatal del Poble Gitano i representants de Secretariat Gitano.
