Espanya només va concedir una de cada vint sol·licituds d'asil el 2020

Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha presentat el seu informe anual Les persones refugiades a Espanya i a Europa en què denuncien que la Covid-19 ha agreujat encara més la situació de precarietat en què es troben les persones refugiades. Segons l’organització, el 2020 es van concedir a Espanya només una de cada 20 sol·licituds d'asil i es van acumular peticions pendents de resoldre amb més de 100.000 persones esperant una resposta.

Tanmateix, l’informe assenyala que el nombre de persones sol·licitants de protecció internacional es va reduir un 25% el 2020, en passar de 118.264 a 88.762, encara que es va produir una "notable" agilització dels expedients i Espanya va ser el tercer estat europeu que més peticions va resoldre: 116.614, el doble que en 2019 i quasi deu vegades més que en 2018. Des de CEAR també alerten sobre l'increment de sol·licituds de protecció internacional de menors, que han suposat el 4% del total.

No obstant això, i malgrat l'agilització d'expedients, l'estat espanyol se situa a la cua d'Europa quant a la concessió d'asil, ja que només el 5% de les sol·licituds van ser favorables enfront del 33% de mitjana comunitària. Madrid, amb 33.871, Catalunya (9.614), Andalusia (9.254), Comunitat Valenciana (9.060) i les Canàries (3.983) van ser les comunitats amb més sol·licitants. "Seria interessant saber per què estem molt per davall de la mitjana europea. No té sentit que hi haja tantes denegacions", ha qüestionat el president de CEAR, Carlos Berzosa.

El que sí que van augmentar van ser els permisos de residència per raons humanitàries, que es van autoritzar a prop de 41.000 persones, en la seua pràctica totalitat procedents de Veneçuela, una mesura que permet residir i treballar temporalment a Espanya, però que no implica cap classe d'ajudes.

Malgrat la pandèmia i el tancament de fronteres, l'any passat van arribar a les costes espanyoles de manera irregular més de 40.000 immigrants –23.000 a través de la ruta canària–, encara que de nou la principal via d'entrada de sol·licitants d'asil va ser l'aèria: Veneçuela (28.365), Colòmbia (27.576) i Hondures (5.536) van ser els principals països d'origen.

"Cal que Espanya elimine traves, com l'exigència del visat de trànsit, perquè puguen vindre de manera segura persones procedents de països en conflicte com Síria, el Iemen o Palestina", ha reclamat Estrella Galán, directora de CEAR.

Des d'aquesta organització també han denunciat que malgrat el descens en les arribades a través de Ceuta i Melilla en 2020, va haver-hi almenys 212 “devolucions en calent”, i han incidit en el fet que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg i el Constitucional espanyol han fixat les garanties legals que han d'exigir-se, que, al seu judici, no s'han respectat a Ceuta amb l'entrada massiva d'immigrants.

"El que hem vist a Ceuta és la màxima mostra del fracàs" del nou pacte europeu migratori amb el qual la Unió Europea "ha reblat el clau quant a l'enduriment de les fronteres", ha espentat els països del Mediterrani a ser "els guardians de les migracions a Europa" i ha convertit els territoris insulars i perifèrics "en grans espais de retenció", ha lamentat Galán.

En no definir un mecanisme de repartiment obligatori, el suposat sistema de solidaritat entre països es converteix "en un menú a la carta", ha censurat la directora de CEAR, que ha instat Espanya a "no fer-los el joc" i executar "decisions valentes".

Sense papers tres anys després de l’Aquarius

Les persones migrants que van arribar a València en l’Aquarius s'han concentrat aquest diumenge, amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, per a reclamar al govern espanyol la seua regularització quan es compleixen tres anys de la seua arribada per a "tindre una vida digna".

Desenes de persones s'han concentrat a la plaça de Patraix i, vestits amb samarretes blaves de l'Associació Supervivents Aquarius 2018, han llegit un manifest amb les seues reivindicacions i han demanat ser tractades "amb amabilitat" i que els facen sentir "com a casa".