Espanya perd quatre llocs al rànquing mundial de llibertat de premsa per la precarietat i la reforma fallida de la 'llei mordassa'

Espanya ha caigut el 2023 quatre llocs en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa, elaborada anualment per Reporters Sense Fronteres (RSF). Si va tancar el 2022 en la posició número 32 del rànquing (amb 76,71 punts sobre cent), en l'edició d'enguany descendeix fins a la 36 (amb 75,37) després de deixar-se 1,34 punts pel camí. En la radiografia global, l'organisme alerta d'una proliferació generalitzada de la desinformació i les notícies falses, que amenaça el lliure exercici del periodisme en tot el planeta.

Aquest llistat d'RSF, que es difon cada 3 de maig amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, avalua cada any la situació de 180 països i territoris i l'última actualització avisa d'un retrocés d'aquest dret a escala mundial. Sols tres de cada deu països presenten una situació "satisfactòria" per a exercir el periodisme, amb Noruega en primera posició per seté any. Per contra, en el 70% dels països, les condicions són "adverses" i el trio asiàtic format per Vietnam, la Xina i Corea del Nord tanquen la taula per ser els pitjors alumnes.

En el cas de l'Estat espanyol, l'informe assenyala que "malgrat gaudir, en general, d'un clima favorable al lliure exercici del periodisme i mantindre's entre el 30% dels països del món amb una situació "bona o prou bona" per a la llibertat d'informació, els professionals dels mitjans a Espanya continuen patint una precarietat preocupant i ja cronificada". L'indicador sobre el context econòmic en què es mouen els professionals de la informació ací és, de fet, el que torna a registrar el resultat més roín i el pitjor puntuat "de lluny" pel panell d'experts i expertes que configuren la classificació.

Un segon factor que explica el descens espanyol en el rànquing és l'empitjorament de l'indicador legal i jurídic, que mesura el context legislatiu en què es mou la professió periodística. Ací, RSF remarca les expectatives desfavorables sobre la derogació dels articles més polèmics i perjudicials per a la llibertat d'informació de la llei mordassa, la polèmica norma que el govern de Mariano Rajoy (PP) va aprovar el 2015 com a resposta a les mobilitzacions socials sorgides arran del 15M. El fracàs al Congrés de la reforma per la falta de consens polític, a pesar que era una de les promeses destacades del govern espanyol i els socis d'investidura en la legislatura, ha refredat la percepció que especialistes del sector tenen respecte a l'entorn legal i jurídic que envolta a la premsa a Espanya. Tampoc han tirat avant altres canvis per a despenalitzar els anomenats "delictes d'opinió" i, no obstant això, s'han multiplicat accions judicials abusives (SLAPP, per les sigles angleses) contra mitjans i periodistes.

En tercer lloc, RSF apunta a la "forta politització dels mitjans de comunicació", cada vegada més polaritzats i més "incapaços de respectar els imprescindibles límits entre la informació i l'opinió" com un altre element que també contribueix a "erosionar" la llibertat de premsa a Espanya. No obstant això, assenyala que el clima sociocultural del país es troba entre els més favorables a la llibertat d'informació de l'entorn europeu i les agressions a la premsa es troben en mínims històrics, després d'uns anys de molta major violència policial i ciutadana. Els periodistes, però, veuen contrarestada aquesta millora amb un agreujament de l'hostilitat i l'assetjament en les xarxes socials.

Auge de la "indústria de l'engany"

En el balanç anual, Reporters Sense Fronteres avisa de l'avanç de la desinformació, que cada vegada cobra més pes a través de campanyes oficials de propaganda que dificulten discernir la veritat de la falsedat i que l'organisme defineix com a "indústria de l'engany". Aquesta tendència marca la dificultat que travessa la llibertat de premsa en el món.

Dins de la volatilitat general, el secretari general de RSF, Christophe Deloire, destaca l'avanç de díhuit places del Brasil (al lloc 92), lligat a l'eixida del poder de l'anterior president, l'ultradretà Jair Bolsonaro. O la caiguda de 31 posicions del Senegal, que liderava la classificació a Àfrica. "La inestabilitat és l'efecte d'una agressivitat creixent del poder en nombrosos països contra els periodistes en les xarxes socials i en el món físic", agrega Deloire, qui també ressalta la fragilitat d'Amèrica Llatina, una regió amb un índex d'assassinats d'informadors, equivalent al dels països en guerra.

En tot aquest context, RSF subratlla que el desenvolupament de la intel·ligència artificial "ha sacsejat l'univers ja fràgil dels mitjans", juntament amb actituds com la d'Elon Musk en Twitter, espai on "ha portat a l'extrem una lògica arbitrària i de censura". Això, afegeix la plataforma, posa de manifest "les arenes movedisses" en les quals es mou el periodisme. Un camp de batalla, el de la desinformació, que s'ha nodrit de la guerra d'Ucraïna, en què Rússia "va posar en marxa en un temps rècord un arsenal mediàtic" per a difondre el discurs oficial. Aquest país, de fet, cau nou places en la classificació fins al número 164. El conflicte a l'est d'Europa arrossega també Ucraïna, on exercir l'ofici de periodista mai havia sigut tan difícil.

Vaivens en la llista

Segons l'anàlisi de RSF, la situació de la llibertat de premsa és "molt greu" en 31 països, "difícil" en 42, "problemàtica" en 55 i només en 52 és "bona" o "molt bona", quasi tots localitzats a Europa. En la part més alta de la llista no hi ha novetat, amb Noruega de nou al capdavant —i ja van set anys—. La sorpresa la dona Irlanda, que arriba al segon lloc i és la primera vegada que un país no nòrdic ocupa aquesta plaça. La millora s'explica per les reculades que han patit Finlàndia, on han condemnat dos periodistes per revelació de secrets d'Estat, i Suècia, penalitzada per una nova llei que dificulta la confidencialitat de les fonts.

Més estable és la part baixa de la taula, que continua tancant Corea del Nord per davant de la Xina, que és la presó per a periodistes més gran del món i una de les principals factories de continguts de propaganda. Aquest dimecres, de fet, s'ha sabut que les autoritats xineses han alliberat el reporter ciutadà que el febrer del 2020 va revelar al món l'epidèmia de coronavirus a Wuhan. Vietnam, tercer per la cua, ha reforçat la persecució de reporters i comentaristes independents.

Entre les caigudes més significatives destaquen els Estats Units, on malgrat la bona voluntat de l'administració del president, Joe Biden, l'assassinat de dos periodistes ha impactat negativament el posicionament (45). La concentració de mitjans en mans d'oligarques a l'Índia i la creixent repressió de periodistes en vespres de les eleccions a Turquia han fet baixar aquests dos països a la zona de situació "molt greu", mentre que l'Iran continua el descens enmig de la resposta del règim a la mort de la jove Mahsa Amini. L'informe alerta també de la situació d'Alemanya, que perd cinc places en un any "rècord" en actes violents i detencions de periodistes.