Espanya registra la segona pitjor dada del segle d'incendis forestals amb 50 grans focs

Espanya ha registrat fins al 14 d'agost 50 grans incendis forestals (aquells que superen les 500 hectàrees), una xifra que en aquest segle només s'ha superat en 2006, quan es van comptabilitzar 58 focs de grans dimensions, segons dades publicades pel Ministeri per a la Transició Ecològica.

Precisament el 14 d'agost es va declarar l'incendi que ha cremat a la Vall d'Ebo més de 13.000 hectàrees i que aquest dilluns s'ha donat per controlat. Un agressiu incendi al qual el 15 d'agost es va sumar el que ja és el pitjor d'aquest estiu en terres valencianes i el més devastador des de 2012, declarat a Begís i que ha consumit més de 19.000 hectàrees. Aquest incendi no forma part de l'estadística perquè les autonomies no aporten dades fins que els incendis es donen per estabilitzats.

En total, des de l'1 de gener i fins a mitjan agost, a Espanya s'han declarat 7.613 sinistres, 5.204 dels quals han sigut conats (menys d'una hectàrea afectada) i 2.409 incendis (més d'una hectàrea), segons les dades provisionals remeses per les comunitats autònomes al Ministeri. Fins a aquesta data, la superfície forestal arrasada era de 229.257 hectàrees, la qual cosa implica que en només set mesos i mig, les flames han devorat més hectàrees forestals que en el conjunt dels cinc anys anteriors.

Espanya, el país més afectat a Europa

Segons dades del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS, per les seues sigles en anglés), que usa per a les seues estimacions imatges de satèl·lit aportades per Copernicus, a Espanya han cremat ja 286.563 hectàrees, el 39,3% de tota la superfície forestal cremada a la Unió Europea. Espanya se situa així com el país de la Unió més afectat pels incendis, seguit de Romania (149.172 hectàrees), Portugal (92.165), França (62.084) i Itàlia (47.363).

En el conjunt del continent destaquen les 413.759 hectàrees cremades a Ucraïna, quan es compleixen sis mesos de la invasió del país per tropes russes.

D'acord amb les estimacions satel·litàries, els països de la UE que més percentatge del seu territori han vist arrasat per les flames són Portugal, amb l'1,01%; Romania, amb el 0,63%; Croàcia, amb el 0,57%, i Espanya, amb el 0,54%.

Per la seua banda, les dades de Ministeri per a la Transició Ecològica indiquen també que de les 229.257 hectàrees cremades fins a mitjan agost, prop de la meitat, 104.737, corresponien a superfície arbrada, i la resta a matoll i muntanya oberta (106.607 hectàrees) i pastures i deveses (17.911). La pitjor part se l'emporta el nord-oest (Galícia, Astúries, Cantàbria i les províncies de Lleó i Zamora), que acaparen més de la meitat de tota la superfície forestal cremada a Espanya, amb el 53,2% del total. Les dades confirmen que Espanya s'enfronta a la pitjor onada d'incendis de la sèrie històrica que fa servir EFFIS (iniciada en 2006) i fins ara liderada per 2012, quan el foc va afectar 189.376 hectàrees; seguit de 2017, amb 130.920.

1985, el pitjor any per a la vida forestal a Espanya

No obstant això, segons els registres que figuren en la web del Ministeri per a la Transició Ecològica, que es remunten a 1968, el pitjor any d'incendis de la història d'Espanya va ser 1985, amb 484.476 hectàrees forestals arrasades.

La barrera de les 400.000 hectàrees també es va superar en 1978, en 1989 i en 1994, mentre que el que es considera l'incendi més gran de la història del país, a falta que es confirmen les xifres del que s'ha declarat aquest estiu a Losacio (Zamora), va succeir en 2004, quan es van cremar 30.000 hectàrees entre els municipis de Minas de Riotinto (Huelva) i Berrocal (Sevilla).