Espanya serà el primer país d'Europa a comptabilitzar feminicidis

A partir d'aquest 2022 els assassinats de dones per homes fora de la parella o exparella comptaran com a feminicidis. El Ministeri d'Igualtat comença l'any implementant un nou sistema de comptabilització que entén el feminicidi com l'assassinat d'una dona a conseqüència de la discriminació històrica, la misogínia estructural de gènere i les relacions de poder dels homes sobre les dones.

A més de les morts de dones a mans de la parella o exparella apareixeran a les estadístiques de feminicidis quatre tipus d'assassinats masclistes més: els familiars, sexuals, socials i vicaris.

Els familiars són aquells assassinats de dones que es cometen en l'entorn de la família. Els sexuals són els crims que cometen hòmens contra dones amb les quals no tenien una relació de parella ni familiar. Engloben, per tant, els feminicidis vinculats a agressions sexuals, al tràfic, l'explotació sexual o la prostitució, a la mutilació genital femenina o al matrimoni forçat.

Un altre tipus de feminicidi que s'integrarà en el recompte de víctimes és el vicari, els assassinats d'una dona o dels seus fills menors d’edat per un home com a instrument per a causar dany o perjudici a una altra dona.

El Ministeri d'Igualtat considera feminicidi social la mort d’una dona a causa d'una agressió de caràcter no sexual comesa per un home amb el qual la víctima no tenia cap relació de parella ni familiar, per exemple per un desconegut, un company de treball o un amic.

Segons les estadístiques referents al 2021, que no inclouen aquest nou sistema de càlcul, la Comunitat Valenciana és la tercera comunitat autònoma de l'estat amb més assassinats masclistes el 2021, sis dones mortes, només per darrere de Catalunya amb nou dones i Andalusia amb huit crims masclistes.

Els estats són responsables de les morts si no actuen adequadament, segons el Conveni d'Istanbul

Amb aquesta nova manera de comptar els assassinats es pretén complir el Conveni d’Istanbul i visibilitzar totes les formes de violència masclista. El Conveni d'Istanbul és el tractat internacional de major escala que existeix actualment per a fer front a discriminacions i agressions dels drets humans. En aquest conveni la violència contra la dona es reconeix com una violació dels drets humans i una discriminació i considera responsables els estats si no responen de la forma adequada davant aquestes agressions.

El conveni contempla com a delicte totes les formes de violència contra les dones: física, psicològica i sexual, inclosa la mutilació genital, el matrimoni forçat, l’assetjament i l’esterilització o l’avortament obligat.

Des del Ministeri d'Igualtat recorden que totes les conductes incloses en el conveni són perseguides per l'ordenament jurídic espanyol inclòs el codi penal. Des de la seua reforma el 2015, s’incorpora el gènere com a motiu de discriminació i com a agreujant al Codi Penal. Entenent el gènere com “els papers, comportaments o activitats i atribucions socialment construïts que una societat concreta considera propis d’homes o de dones” segons el Conveni del Consell d’Europa.