Espanya és un dels països de la UE amb menor taxa de mortalitat per càncer

El càncer és una de les principals causes de mort a Espanya, però la incidència és la cinquena més baixa de la Unió Europea, segons un estudi conjunt de la Comissió Europea i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). 

El 2019 es van atribuir al càncer 218 morts per cada 100.000 habitants, que suposa un descens d’un 11% respecte al 2011, i prop d’un 12% menys que la mitjana europea (247). 

Només Xipre (195 morts per cada 100.000 habitants), Malta (203), Finlàndia (215) i Suècia (217) se situen per davant d'Espanya. A l’altre costat del rànquing se situa Hongria, amb 328 morts per cada 100.000 habitants, que obté els pitjors resultats.

Segons l’informe, les bones xifres d’Espanya en matèria de morts per càncer es deu a l'augment de la detecció de la malaltia i a les polítiques que s'han dut a terme per a reduir els factors de risc.

Pulmó, còlon i pàncrees, els càncers més letals

Com en la majoria de països, els càncers amb major índex de mortalitat a Espanya van ser el de pulmó, el de còlon i el de pàncrees, encara que, si es diferencia per sexes, el de mama va ser amb un 31% el que més va afectar les dones –per damunt de la mitjana europea, del 29%– i el de pròstata, amb un 23%, als homes, el mateix percentatge que a la UE.

Els homes tenen el doble de possibilitats de morir per aquesta malaltia que les dones, especialment per la major incidència que tenen en ells el càncer de còlon i el de pulmó, encara que la bretxa entre tots dos sexes s'ha reduït en els últims anys.

Els factors de risc: encara fumem més que a Europa, però bevem menys alcohol

El tabac és un dels principals factors de risc que afecta la incidència del càncer, ja que encara un de cada cinc adults fuma diàriament a Espanya. Tot i que la proporció de persones fumadores s'ha reduït en l'última dècada, la xifra encara se situa per damunt de la mitjana europea.

Els homes fumen més que les dones, però un dels factors clau en la incidència del tabac són les diferències socioeconòmiques. L’informe identifica que els fumadors amb un menor nivell educatiu van ser un terç superior als que tenen més estudis i la proporció dels addictes al tabac entre els quals tenen menors ingressos és un 25% superior dels que tenen les rendes més altes.

El consum d'alcohol s'ha reduït a Espanya des de l'any 2000 i amb 7,8 litres per capita, una xifra un 20% inferior a la mitjana de la UE, que se situa en els 9,8 litres.

Pel que fa a altres factors de risc, el percentatge de xiquetes de quinze anys que s'han vacunat contra el virus del papil·loma humà ha passat del 58% el 2012 al 80% el 2020, i és una de les ràtios més altes d’Europa. A més, a Espanya hi ha més d'un 50% de persones amb sobrepés, una xifra lleugerament superior a la mitjana europea. La incidència d’aquest factor de risc és major entre els homes (un 61% del total), que entre les dones (un 46%), principalment per les diferències en hàbits d’alimentació. 

L'hospitalització per càncer de mama a la Comunitat Valenciana dura la meitat que a Catalunya

L'estudi afirma que existeixen "importants diferències" entre comunitats autònomes. Una de les més acusades, és la mitjana de dies d’hospitalització per a diferents tipus de càncer, que s’ha reduït en termes generals a un ritme més ràpid que a la resta d’Europa.

El 2019, l'estada mitjana per a una dona amb càncer de mama a Catalunya va ser d'uns sis dies, mentre que a la Comunitat Valenciana aquesta xifra baixa fins a la meitat, tres dies. Les diferències són encara més cridaneres per a la pròstata: el 2019, la durada mitjana de l'estada dels homes amb aquesta malaltia va ser d’onze dies a La Rioja, i només de quatre dies a Navarra.

Si mirem les xifres globals de mortalitat oncològica les diferències entre regions també són notables. Madrid, la regió on menys morts hi va haver (199 per cada 100.000 habitants) i Astúries, on més (amb 248 morts per cada 100.000 persones).