Esperança i cautela davant dels nous fàrmacs contra l'Alzheimer

Els dos nous fàrmacs contra l'Alzheimer que no sols tracten els símptomes de la malaltia, sinó també les seues causes, obrin una finestra a l'esperança entre la comunitat mèdica, que, no obstant això, acull amb cautela aquests avanços. I és que tenen actualment una eficàcia "modesta" i efectes secundaris que cal continuar investigant.

D'aquests i altres nous medicaments es parla aquests dies en el Congrés Internacional sobre Malalties Neurodegeneratives, que se celebra a Màlaga amb la participació d'un centenar d'experts internacionals, amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, que es commemora aquest dijous 21 de setembre. 

Un dels participants és el director científic adjunt del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (Ciberned), Miguel Medina, que ha assegurat que l'últim gran avanç en Alzheimer, aprovat per l'agència reguladora americana —Administració d’Aliments i Medicaments (FDA per les sigles en anglés)— han sigut uns fàrmacs capaços de modificar la malaltia per primera vegada des que s’estudia. A més, hi ha un tercer que encara busca l'aprovació, però que presenta resultats molt similars. 

L’eficàcia és de moment modesta i hi ha efectes secundaris, recalca Medina, però malgrat això, “obri la finestra de l'esperança en el futur al desenvolupament de fàrmacs molt més eficaços” per a aquesta malaltia que afecta 800.000 persones. Per la seua banda, el cap de grup del Ciberned, Alberto Lleó afirma que és “indubtable” que ens trobem en un moment “històric” perquè, per primera vegada, hi ha fàrmacs que poden modificar el curs de la malaltia, ja que els tractaments aprovats fa més de vint anys només ofereixen tractaments simptomàtics, però no actuen sobre les causes.

Una vegada obtingut el vistiplau als Estats Units, s'espera que l'Agència Europea de Medicaments (EMA per les sigles en anglés) aprove els nous medicaments en el primer semestre de 2024. A partir d’aleshores haurien d’estar disponibles, ha explicat Lleó. 

Lleó admet que encara hi ha molta controvèrsia sobre si l'efecte, l'eficàcia, és suficient o no i precisa que són fàrmacs que requereixen una administració endovenosa, cosa que suposa “un canvi total” al que es fa ara, que és per via oral, en pastilles.

Tot això planteja “molts reptes” sobre com administrar-los i afegeix costos associats als hospitals que se sumen als dels controls posteriors, que s’han de fer mitjançant ressonància magnètica. Per això, considera que és “un canvi històric, però ple d'interrogants i reptes en els pròxims anys”.

El tabac està darrere d’un 14% dels casos

El 14% de tots els casos d'Alzheimer del món s'atribueixen potencialment al tabac, ha advertit aquesta setmana l’associació Nofumadors, basant-se en les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La presidenta de l’associació, Raquel Fernández Megina, afirma que no li sorprén la correlació entre els cigarrets i qualsevol tipus de demència, sinó “el silenci que existeix voltant” i que no es tinga en compte el cost econòmic i emocional per a les famílies d'aquests malalts a l'hora d'aprovar una nova llei del tabac.

A més, diferents estudis realitzats en els últims anys estimen que fumar incrementa al voltant del 40% el risc de desenvolupar Alzheimer i el 30% els altres tipus de demència, segons la comissió per a la demència de la revista The Lancet, on també s'esmenta el tabac com un dels factors de risc modificables més importants per a la prevenció de la malaltia.

Davant aquestes dades, Nofumadors proposa exigir compensacions econòmiques a les tabaqueres per a ajudar a sufragar la cura i tractament d'aquestes malalties neurodegeneratives.