Dos estudis liderats per espanyols avancen en el tractament d'un càncer de fetge
Milloren la supervivència de pacients en el carcinoma hepatocel·lular i suposen el primer avanç significatiu en dos dècades
La investigació avança en la lluita contra el càncer de fetge. El carcinoma hepatocel·lular és un tipus de càncer de fetge que des de fa vint anys té un tractament estàndard. Ara, dos assajos clínics liderats per investigadors espanyols, afigen altres teràpies a eixe procediment i milloren la supervivència dels alguns pacients.
Els dos nous assajos independents que publica The Lancet estan encapçalats pels investigadors Bruno Sangro, de la Clínica Universitat de la Navarra, i per Josep Maria Llovet del Clínic-Idubaps de Barcelona, respectivament. Els dos assajos, en fase clínica III, suposen el primer avanç significatiu, en dos dècades, per al tractament del carcinoma hepatocel·lular no operable en estadis intermedis, segons coincideixen a assenyalar tots dos grups, sobre els seus respectius estudis.
El carcinoma hepatocel·lular és el càncer de fetge primari més freqüent i un dels tumors més mortals, que sol desenvolupar-se en persones que han patit malalties hepàtiques cròniques com l'hepatitis vírica o el fetge gras. En el 25% dels pacients es diagnostica en estadis intermedis, amb un tumor no resecable, és a dir, que no pot operar-se, però que encara no ha fet metàstasi. Des de fa vint anys, el tractament estàndard és la quimioembolització, que consisteix en l'oclusió dels vasos sanguinis del tumor, la qual cosa provoca la necrosi del teixit tumoral.
Encara que esta intervenció assegura una supervivència mitjana entre vint i trenta mesos, els intents de millorar els seus beneficis amb nous tractaments han sigut infructuosos, recorda el Clínic-Idibaps en un comunicat.
L'assaig LEAP-012, liderat per Llovet, mostra que administrar lenvatinib (un blocador del creixement del càncer) i pembrolizumab (una immunoteràpia), al costat de la quimioembolització, “prolonga significativament” la supervivència lliure de progressió tumoral del carcinoma hepatocel·lular en estadis intermedis.
En els pacients que, a més de la quimioembolització, van rebre tots dos fàrmacs, la supervivència lliure de progressió va ser de 14,6 mesos, en comparació amb els deu mesos amb només la quimioembolització. La resposta antitumoral va ser del 72% enfront del 50%, respectivament.
L'estudi representa per a Llovet, “un canvi de paradigma en el maneig dels pacients” amb este càncer, perquè el nou tractament “millora el pronòstic dels afectats, ja que redueix en un 34% el risc de progressió de la malaltia”. A més, es va constatar que el risc de progressió o defunció va disminuir un 23%. L'estudi encara continua per a poder analitzar en el futur la supervivència global dels pacients.
Els resultats suposen per a Sangro “un avanç important” perquè este tractament “retarda el temps fins a la progressió de la malaltia o de la qualitat de vida dels pacients, i és una alternativa terapèutica realista per a aquells que no poden sotmetre's a la cirurgia”.
