Dos estudis de la UA revelen que les tècniques agràries d'Alacant són les mateixes que fa dos mil anys

Les tècniques agràries intensives que s’usen a les muntanyes d’Alacant, atribuïdes a la població medieval islàmica, van començar realment fa dos mil anys —és a dir, mil anys abans del que es pensava. Així ho demostren dos articles publicats per investigadors de la Universitat d’Alacant (UA), que confirmen que la irrigació, l’adob o els abancalaments es van iniciar a finals de l’edat del ferro, cap a l’any 100 aC, i s’han mantingut a través del temps i les cultures. 

“Han demostrat que són tremendament sostenibles ambientalment i socialment”, assegura el catedràtic d’Arqueologia de la universitat alacantina Ignasi Grau, un dels coordinadors de la investigació juntament amb la professora Julia Sarabia, de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA. 

Els estudis, que analitzen l’activitat agrària i el poblament rural de finals de l’edat del ferro i època romana, s’han basat en tècniques múltiples com l’anàlisi arqueològica, la teledetecció i les anàlisis geoquímiques o arqueomètriques. Estes s’han caracteritzat en zones d’hortes a la vall de Perputxent i bancals a Banyeres de Mariola.  

Així, els articles assenyalen com en el mosaic agroforestal que forma el paisatge de les comarques del sud es combinen els cultius i els horts amb les zones boscoses, i ja era així fa més de dos mil anys. “El que veiem ara és la suma del treball de moltes generacions de persones que han estat fent el mateix durant segles”, ha dit Grau. 

“Hem creat una agricultura sostenible a costa de molt d’esforç, que va començar a perdre’s a partir dels anys seixanta quan es va abandonar el cultiu tradicional”, explica el professor, per a qui la falta d’estudis arqueològics sobre la vida rural continua sent una de les grans assignatures pendents dels investigadors, ja que “s’ha posat molt d’interés a saber què es feia en les urbs, però es desconeix com era la vida al camp quan, en realitat, el 95% de la població habitava en este entorn”.

Concretament, els articles publicats són, d’una banda, “Archaeological landscapes and long-term settlements in the Perputxent valley (eastern Iberia): Exploring land use strategies and sustainability in a Mediterranean mountain area”, publicat per The Holocene; i, d’una altra, “Roman farmers in eastern Iberia: A spatial, geoarchaeological and bioarchaeological approach to agrarian strategies”, publicat en Quaternary International. En les investigacions han participat especialistes de les Universitats de Jaén, Burgos, València, el CSIC o la Societat Aranzadi d’Euskadi i han comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació.