Evelyn Mesquida: “No es pot comprendre que França haja tardat huitanta anys a homenatjar sense embuts els combatents de La Nueve”

Fa huitanta anys, el 24 d'agost del 1944, durant la Segona Guerra Mundial, una companyia formada en gran part per republicans espanyols va tindre un paper clau en l'alliberament de París, sota el domini nazi. La companyia en qüestió era La Nueve i al capdavant hi havia el borrianenc Amado Granell, que es convertiria en una de les imatges de la victòria.

El cos es va formar, casualment, un altre 24 d'agost, però de l'any 1943, per a lluitar contra el feixisme al Txad. A l'Àfrica havien arribat desenes de milers d'espanyols exiliats després de la Guerra Civil. En uns casos hi van aplegar de manera directa des de vaixells que salparen dels ports de València i Alacant (el cas més famós i símbol de l'èxode republicà el trobem en el vaixell Stanbrook) i en altres ocasions, després d'haver passat pels camps de refugiats a França.

Una secció d’eixa companyia va ser la primera tropa del general Philippe Leclerc que entrà a la capital francesa aquell estiu del 44, però la història francesa va silenciar la seua història durant dècades. El descobriment d’unes fotos dels combatents i unes converses amb republicans espanyols exiliats van ser l’espurna que va portar una periodista alacantina establida a París, Evelyn Mesquida, a dedicar més de vint anys de la vida a rescatar de la foscor el relat oblidat de La Nueve. 

La investigació, plasmada en el llibre La Nueve, les républicains espagnols qui ont libéré París, li ha valgut ara a Mesquida l’honor de representar eixos combatents en l'entrega de la medalla honorífica amb què la ciutat de París els ret homenatge ara, huitanta anys després de l’efemèride.  

“És una compensació estupenda”, reconeix Mesquida. “Almenys es reconeix un poc el treball, que ha sigut minuciós, de molts anys i t'alegra molt”, afegeix la periodista. Per a Mesquida “hi ha alguna cosa extraordinària en el fet de retre’ls un homenatge, perquè nosaltres, sincerament ho crec” —subratlla— “hem viscut sense guerres gràcies a ells”.

A pesar de celebrar el reconeixement, Mesquida admet que “no es pot comprendre que quaranta, seixanta o huitanta anys després, no s’haja fet realment un homenatge sense embuts", directe, a estos combatents espanyols”. Alguns d’eixos soldats republicans, que van haver d’enfrontar-se als nazis a França després de combatre en el bàndol nacional a Espanya, ni tan sols arribaven a la majoria d’edat la primera vegada que van empunyar una arma, recorda.

Evelyn Mesquida va tindre l'oportunitat de conéixer personalment a alguns d’ells, que encara vivien a França. Segons relata la periodista, va ser en el mateix moment en què va entrevistar-los, quan la família es va assabentar del que havien fet, perquè ni tan sols n'havien parlat amb el seu cercle més pròxim. “Em va semblar massa horrible tot el que havien passat, i massa bonic el que havien fet per a no interessar-m'hi i treballar a fons per ells”, explica.

Els primers a entrar a la capital francesa

La ciutat de París es va revoltar contra els alemanys el 20 d'agost del 1944 i des de l'exili el president Charles de Gaulle va insistir al comandament suprem perquè les tropes de la França Lliure acudiren a alliberar la capital francesa abans que les forces alemanyes decidiren lluitar al carrer i destruir estructures urbanes fonamentals.

Després d’haver pres la ciutat de Fresnes, una secció de La Nueve encapçalada per Amado Granell va rebre l’orde del capità Philippe Leclerc d'eixir a tota velocitat cap a París per a obtindre informació. La nit del 24 d’agost esta secció va poder arribar pels carrers de París fins al mateix Ajuntament.

Així, Granell va esdevenir el primer oficial de les forces franceses lliures que va entrar a la capital francesa, on el va rebre Georges Bidault, el líder de la resistència, que s'havia instal·lat al consistori. El periòdic Libération de l'endemà mostra la foto del prefecte de París amb Amado Granell, però el titular indica erròniament que és un capità francés inexistent anomenat Bronne.

Segons explica Mesquida, l'entrada dels soldats el 24 d'agost es va celebrar des d'Austràlia fins a Mèxic passant per Nova York. "La gent eixia al carrer cantant perquè es van pensar que, en entrar les tropes a París, els alemanys ja no anaven a guanyar la guerra", relata l'alacantina, que qualifica d'"injust" que França "oblidara" el que va passar aquell dia. "Gràcies als seus testimonis, a les seues fotografies, a les medalles que havien aconseguit, vaig anar reconstruint la història" conta Mesquida "i, com més avançava, m'adonava de la dimensió que va tindre, de la importància del moment històric", conclou.

Celebració de l'efemèride i homenatge a La Nueve

La capital de França celebra l'efemèride de l'alliberació de l'ocupació nazi des del passat 19 d'agost, però serà este cap de setmana quan l'homenatge arribarà al punt àlgid.

Este dissabte una cerimònia commemorativa retrà homenatge als soldats de La Nueve a l'esplanada de Les Villes-Compagnons-de-la-Libération, amb la presència de les autoritats espanyoles. També es descobrirà una placa en memòria de la Columna Dronne i s'estrenarà l'avinguda de Hubert Germain, que porta el nom de l'últim dels Companys de l'Alliberament, mort a l'octubre del 2021.

Diumenge es depositarà una corona de flors al cementeri de Pantin de la ciutat en homenatge a José Manuel Barón Carreño, cap de la guerrilla espanyola. També s'homenatjarà la Segona Divisió Blindada amb una desfilada militar, es descobrirà una placa commemorativa pels deportats per la guerra i se celebrarà una cerimònia per a recordar la rendició d'Alemanya.