Els exdirectius del Castor defenen que es van analitzar riscos i es van seguir tots els protocols

El juí del projecte Castor ha assentat aquest dilluns al banc dels acusats de l'Audiència Provincial de Castelló els dos exdirectius de l'empresa Escal UGS, Recadero del Potro i José Luis Martínez Dalmau. La justícia ha de dictaminar si són responsables dels més de 500 sismes que va causar la injecció de gas des de la plataforma Castor, situada davant la costa de Vinaròs. La Fiscalia demana per als responsables de l'empresa sis anys de presó per delicte mediambiental amb risc per a les persones. I l’acusació popular, exercida per l’Associació Nacional Arca Ibèrica, que representa 123 afectats, demana 7 anys de presó i una indemnització d'1,8 milions per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient. 

Els exdirectius han manifestat que coneixien la sismicitat de la zona abans de fer les tres injeccions al juny, agost i setembre de 2013, i que en tot moment van seguir les recomanacions de l'Observatori de l'Ebre, l'organisme encarregat de determinar l'activitat sísmica en l'àrea. També han manifestat que abans de les injeccions es van fer dues auditories exhaustives. I han defés que l'activitat que va dur a terme l'empresa en 2013 "no ha alterat" la perillositat en la falla d'Amposta, que segons defenen continua sent la més baixa d'Espanya, i que durant el procés es van complir tots els protocols de seguretat.

Els dos han reiterat que en tot moment es va traslladar la informació a les administracions competents i que a les 48 hores es va traslladar al Ministeri un informe amb les dades recaptades després dels primers microsismes, així com que es va renunciar a la concessió perquè després que s'ordenava la paralització de l'activitat, el 26 de setembre, es desconeixia quan s'anava a autoritzar de nou treballar i "això afectava la viabilitat del projecte".

En la primera sessió del judici, Del Potro ha explicat, a preguntes de la fiscal, que es coneixia l'existència de microsismicitat en la zona i que l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) havia determinat que el més gran que podia produir-se en la zona d'injecció (enfront de les costes de Vinaròs) era un sisme de 4,7 graus, una xifra "lluny de suposar un risc real".

Del Potro també ha defés que un informe de l'Institut Francés del Petroli sobre la falla d'Amposta va ser "summament satisfactori" i indicava que no hi havia risc en la injecció fins als 49 bars de pressió; segons Del Potro, Escal UGS va injectar gas enfront de les costes de Vinaròs a 7 o 8 bars màxim, i el magatzem "es va comportar fins i tot millor del que s'esperava" durant les proves. Així mateix ha indicat que el 10 de setembre de 2013 es van produir els primers microsismes i per a estabilitzar la zona es va reduir a la meitat el cabal de gas. Aquests xicotets tremolors es van repetir dies posteriors, ha agregat.

Per la seua banda, Martínez Dalmau ha assegurat que s'analitzaren "tots els riscos" amb els millors especialistes del moment. L'exconseller delegat ha negat a més que l'activitat haja causat "mal o perill" al medi ambient, ja que "es va donar una intensitat de 3, en una escala de l'1 al 12 en la qual el grau perquè es produïsquen danys és el 6".

Per aquesta sala passaran 189 testimonis, 35 perits i 6 testimonis perits en 11 sessions des d'aquest dilluns i fins a finals de novembre amb l'objectiu de determinar la responsabilitat dels processats pels més de 550 sismes i com hi va influir la injecció de gas en el subsòl.

Què és el projecte Castor?

El projecte Castor és una concessió de 2008 que es va construir a 21 quilòmetres de la costa, on hi havia, a més de 1.700 metres de profunditat, un antic jaciment de petroli, exhaurit en els anys setanta. En la pràctica havia quedat una bossa buida sota el llit marí. La idea era convertir aquesta caverna en un depòsit de gas, una volta retirat el petroli. Espanya no té gas natural i el que utilitza el compra a països com Algèria. Per si un dia es talla el subministrament, necessiten magatzems. Aquest depòsit havia de ser el més gran dels cinc existents a Espanya: fins a 1.900 milions de metres cúbics, que equival al gas que consumeix tot Espanya en 50 dies.

L'abril de 2012 va començar el procés d'injecció de gas, i van començar els problemes. L'Observatori de l'Ebre ja havia advertit, sense èxit, que el depòsit està prop de la falla d'Amposta, un lloc de fricció de capes tectòniques que va reaccionar a la injecció del gas amb terratrémols. Hi va haver centenars de sismes, el recompte complet arriba a més de mil. Un va arribar a ser de magnitud 4,1, i va escampar el pànic en la zona. Al final, la injecció de gas es va haver de detindre. Tots els estudis confirmen que la causa dels sismes va ser el projecte Castor.

La por entre la població va esclatar la tardor de 2013 i els veïns es van mobilitzar. Però si la parada del projecte detenia els sismes, també iniciava el terratrémol polític. En el contracte de concessió, l'empresa Escal, propietat en dos terços de l'ACS de Florentino Pérez cobraria en qualsevol cas 1.350 milions d'euros per les inversions fetes. L'any 2017, el Santander, CaixaBank i Bankia compraven els drets de cobrament en una operació dissenyada des del govern popular, en un decret llei que el Constitucional va detindre. Finalment, l'any passat, el Tribunal Suprem obligà de nou l'Estat a pagar la indemnització, que repercutí en consumidors i consumidores en la factura del gas.

Per aquestes operacions, cinc ministres i dos alts funcionaris, a més de dos empresaris, entre ells Florentino Pérez, van haver d'afrontar una querella per malversació, prevaricació i frau a l'administració pública. L'Audiència Nacional, però, la va arxivar en dues ocasions.