Exmagistrats del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes contra Hisenda
Al·leguen que la Fiscalia va informar el rei emèrit que tenia una investigació oberta i que els delictes no han prescrit
Magistrats jubilats del Tribunal Suprem, fiscals anticorrupció retirats i diversos intel·lectuals han presentat una querella criminal conjunta contra el rei emèrit, Joan Carles I, per cinc delictes fiscals contra la Hisenda pública. En la demanda, els denunciants expliquen que cinc delictes fiscals comesos pel rei emèrit entre 2014 i 2018 no haurien prescrit, alhora que sostenen que la Fiscalia va informar Joan Carles I que se li havia obert una investigació per l'existència d'infraccions tributàries.
“El Ministeri Fiscal, quan comunica a un investigat l'obertura de diligències d'una investigació en la qual hi ha dades d'activitats irregulars amb rellevància tributària, mai pot tindre un coneixement detallat de les xifres que avalen una possible infracció tributària perquè es tracta d'una informació de la qual només pot tindre coneixement l'Agència Tributària”, resa el text.
El rei Joan Carles es troba als Emirats Àrabs Units des d'agost de 2020, on va marxar pels seus presumptes negocis irregulars a l'estranger. Uns negocis que la Fiscalia del Tribunal Suprem va investigar per a determinar si va cometre algun delicte després de deixar de ser inviolable, quan va abdicar el juny de 2014.
Els fets denunciats s'haurien comés, presumptament, després de l'abdicació de Joan Carles I, la qual cosa suposa la pèrdua de la inviolabilitat que li han atorgat els tribunals espanyols en interpretar el text constitucional. Entre els querellants figuren José Antonio Martín Pallín, magistrat jubilat del Suprem i fiscals anticorrupció retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, a més de periodistes i filòsofs.
L'objecte de la querella se centra en l'existència de cinc delictes contra la Hisenda Pública presumptament comesos pel rei emèrit en estimar que els efectes de la regularització de la situació tributària que es va fer el 2021 s'han aplicat indegudament. "Amb tot el respecte que ens mereix la institució de la Fiscalia General de l'Estat, en la qual està integrada la Fiscalia del Tribunal Suprem, dissentim del seu dictamen, que considera que la regularització es va efectuar correctament", assenyalen.
Recorda que en el sistema processal, l'opinió del ministeri fiscal no tanca la via per a exigir responsabilitats penals davant els tribunals de justícia mitjançant l'exercici de l'acció popular. "Els òrgans judicials són els únics competents per a determinar, amb caràcter definitiu, si la regularització és correcta o, per contra, com sostenim, no s'ha ajustat la legalitat".
Consideren que la regularització de més de 600.000 euros en un primer moment i posteriorment d'altres 4,4 milions d'euros no degué permetre's perquè el rei emèrit havia rebut ja dos notificacions prèvies i se li havia oferit la possibilitat de personar-se en el procediment.