Expertes insten a denunciar: “Les menors violades no tenen mai la culpa i no han fet res roín”

Malgrat que cada vegada hi ha més dones que s’atreveixen a parlar i denunciar quan pateixen una agressió sexual, encara n’hi ha moltes que no ho fan, bé per por de la reacció de la seua família i la fiscalització de la societat, o bé o per no voler afrontar un procés llarg i, massa sovint, revictimitzador.

Veus expertes assenyalen que és necessària la denúncia per part de la víctima per tal que els agressors siguen jutjats i que, socialment, no hi haja una sensació d’impunitat cap als violadors. Què poden fer la societat i, sobretot les famílies, per a aconseguir que les menors s’òbriguen i tinguen la confiança suficient per a contar que les han agredides?

La coordinadora del Centre Dona 24 hores de València, Amparo Meriodio, treballa diàriament amb dones que han patit violència física, psicològica o sexual, i afirma a À Punt NTC que és molt complicat aconseguir que denuncien, sobretot en el cas de les menors, perquè “la societat jutja de seguida i té prejudicis que caldria que cadascú s’observara”.

“És important mirar-les sense jutjar-les sense prejudicis i sense buscar culpables. No es tracta de controlar-les, però si de supervisar-les i de no pensar que perquè és la meua filla està fora de perill”

"Les menors han de tindre clar que no tenen mai la culpa del que els ha passat i que no han fet res roín", assenyala Meriodo. És natural dins del procés evolutiu d’una adolescent que vulga explorar i “en cap moment sap com acabarà aquella cita i aquella trobada perquè en el seu cap no està l’agressió, no és l’objectiu d’aquella quedada”, afirma. Per tant, és molt important que puga confiar en la seua família, o si no es dona el cas, que sàpia que les professionals dels centres dona les atendran de forma multidisciplinària sense jutjar-les. També els pot ajudar saber que, malauradament, no estan soles i no són les úniques perquè passa molt més del que es veu en els mitjans de comunicació i del que ens pensem. 

Com a familiars, “és important mirar-les sense jutjar-les sense prejudicis i sense buscar culpables”, indica Meriodo que apunta també la importància de ser conscients que el món allà fora té molts perills. “No es tracta de controlar-les, però si de supervisar-les i de no pensar que perquè és la meua filla està fora de perill”, puntualitza. Cal estar al seu costat i trobar l’equilibri entre que no visquen amb por, però que siguen conscients dels perills que hi ha en la societat i les xarxes socials, explica. I això implica ensenyar-los a respectar el seu cos i el de l’altre, a no fer el que no vulguen que els facen i, sobretot, empatitzar amb elles i assegurar-los que no passa res perquè facen preguntes o expliquen situacions que els fan sentir un poc culpables.

Canviar el focus de les víctimes als agressors

Pilar Lucas, responsable del servei telefònic de la xarxa de centres dona de la Comunitat Valenciana, s’enfronta cada setmana a situacions de violència psíquica, física i sexual, i té clar que cal llevar el focus de les menors i posar-lo en els agressors, ja que “les joves han d’eixir i gaudir, i no han fet res roín per quedar amb una persona a la qual volen conéixer”. “És molt important que comencem a posar el focus en ells, no som culpables per ser dones, ni per eixir i disfrutar”, postil·la. 

“Les joves han d’eixir i gaudir, i no han fet res roín per quedar amb una persona a la qual volen conéixer. És molt important que comencem a posar el focus en ells, no som culpables per ser dones, ni per eixir i disfrutar”

Un canvi de discurs que correspon fer a les persones adultes, indica, perquè encara moltes joves tenen por de parlar i que les qüestionen i les culpabilitzen amb frases del tipus: “eres tonta, perquè ho has fet”. Fins ara l’educació sexual i per evitar les violències s’ha estat impartint a les xiques, indica, i cal començar a educar els xics i adolescents perquè no desenvolupen aquestes conductes.

Lucas explica que en el telèfon d’atenció dels Centres Dona atenen les dones que pateixen qualsevol classe de violència masclista a partir dels 14 anys, però també a qualsevol persona del seu entorn que vulga denunciar o informació sobre com actuar. Entre els 14 i els 16 es fa un assessorament juntament amb les famílies i, a partir dels 16 les dones ja poden trucar elles mateixes o anar a soles als centres per a demanar atenció psicològica i jurídica, si escau.