Experts en emergències creuen que la falta d'alertes durant la dana va ser una "sentència de mort" per a la població
Dos perits de SOS Desapareguts alerten de la "fallada" en "l'estructura de resposta" davant d'esta mena de catàstrofes en un informe remés a la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió del 29-O
Dos experts en emergències i protecció civil, en qualitat de perits per a l'associació SOS Desapareguts, han emés un informe que conclou que hi ha una "errada en l'estructura de resposta" a les emergències en l'àmbit estatal i que la falta d'alertes durant la fatídica dana del 29 d'octubre va ser una "sentència de mort" per a la població. L'entitat sense ànim de lucre és una de les parts personades en la causa penal oberta arran de la gestió de la catàstrofe per part de les administracions, dirigida pel jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja i que investiga si es cometeren possibles delictes d'homicidi i lesions imprudents durant les inundacions, que s'han saldat amb 228 víctimes mortals.
José María Gil Garré i Alberto Aguilar Zarco són els dos tècnics que signen l'informe, que s'ha remés al procediment judicial. La jutgessa encarregada, Nuria Ruiz Tobarra, els ha citat a declarar com a testimonis el 9 de maig. El document insisteix que el fet que mai s'haja activat a Espanya l'anomenada "emergència d'interés nacional o nivell 3" és indicatiu d'"una fallada" en els protocols de resposta a les emergències i remet a altres casos en què tampoc va emprar-se esta ferramenta legal, com ara el terratrémol de Llorca, ni en l'erupció volcànica de La Palma.
L'estudi dels perits detalla quines van ser les principals omissions per part de cada administració en diferents escales d'abast i exposen el marc legal que hauria d'haver regit l'actuació de les autoritats en cada nivell. "En particular, les decisions o l'absència d'estes per part de les administracions, l'existència o inexistència dels recursos de planificació obligatoris per part de les administracions locals, provincials, autonòmiques o estatals concernides per l'ocorregut i la relació de causalitat eventual de tot això amb les fatals conseqüències per a les persones afectades i les seues famílies", assenyalen.
Els dos experts lamenten les "actituds renuents, esquives o directament opaques" en sol·licitar "l'itinerari de decisions seguit per les diferents administracions i serveis públics, a excepció de l'Agència Espanyola de Meteorologia" (Aemet). "Un silenci institucional semblant a una sort d'omertà, sense facilitar informació que haguera de ser pública, des dels plans d'emergències o plans especials, i no diguem ja —apunten— qualsevol coneixement de la identitat de les persones físiques que van adoptar o van deixar d'adoptar decisions, especialment el fatídic dia 29 d'octubre del 2024". Respecte a l'actuació de la Generalitat, assenyalen que el president, Carlos Mazón, degué declarar l'emergència catastròfica, emetre alertes a través de l'112 i liderar l'actuació dels municipis.
El silenci, una "condemna"
El "silenci en les alertes" va suposar una "condemna per a la població" i "va impedir evacuacions i mobilització de recursos". "Un avís hauria salvat vides. L'abandó municipal va amplificar la tragèdia", afegeixen. Respecte als ajuntaments, retrauen que "havien de tindre plans operatius i coordinar-se amb la Generalitat", que "no va haver-hi estratègies d'evacuació ni refugis", ni tampoc "alineació" amb l'administració autonòmica. "L'absència de plans va convertir barris en paranys mortals. La inacció local va ser el colp final. La Generalitat va fallar a liderar, alertar i coordinar, causant pèrdues humanes evitables, i els ajuntaments van trair el seu deure, multiplicant víctimes".
El nivell 3 d'emergència
D'altra banda, els especialistes de SOS Desapareguts subratllen que després de les primeres 24 hores, en les quals "la resposta dels municipis i resta d'administracions del territori va ser clarament nul·la o insuficient", la conselleria responsable "hauria d'haver actuat com s'estableix en la llei d'emergències i protecció civil de la Comunitat Valenciana i proposar al govern central la declaració del Nivell 3 d'emergència o emergència nacional". Admeten que en el nivell 2 la comunitat autònoma ja té a la disposició els recursos de l'Estat, però "passades les primeres 24/36 hores d'una manifesta i vergonyosa incompetència municipal i autonòmica degué activar-se el denominat nivell 3", opinen.
Conclouen, finalment, que és el president de la Generalitat qui té atribuïda per llei "la responsabilitat directa i total de totes les estructures que estan operant en l'emergència en el nivell 2".