Les façanes, en el punt de mira amb la reconstrucció de l’edifici de Campanar

La tragèdia de l'incendi de Campanar, que complirà un any el pròxim 22 de febrer, va capgirar la manera d’entendre les construccions dels edificis residencials. Un dels primers aprenentatges ha sigut el de posar el focus en les façanes i el material que les conforma per tal que siguen segures. 

El material de la façana —que actualment ja no s’utilitza en les construccions, però que era legal quan es va construir l’edifici— va ser un dels elements clau en la propagació de l’incendi. En el moment de la construcció, el material estava admés dins de la normativa vigent espanyola, la qual experts la qualifiquen de la pitjor d’Europa.

L’estat espanyol, “a la cua d’Europa” respecte a la seguretat

El director de l’Observatori de Nous Riscos d’Incendis (OBS), Andrés Pedreira, reivindica que “cal un canvi normatiu perquè, com a mínim, estiguem al mateix nivell que Europa”, perquè, segons afirma, “ara mateix estem a la cua del continent pel que fa a seguretat”. Per eixe motiu, l'OBS, juntament amb díhuit associacions, remetrà al Congrés un manifest per a demanar una normativa que prohibisca façanes combustibles en determinats edificis.

L'OBS ha detectat que hi ha molts edificis d'alt risc a Espanya i denuncia que la ciutadania desconeix com és la façana on viu o hi treballa. L'entitat considera indispensable comptar amb una guia visual perquè “la ciutadania puga ser conscient de quina façana té el seu edifici i dels riscos que implica”, assegura Pedreira, i matisa que esta guia “ha de ser intuïtiva”.

L’OBS assenyala, a més, que en els edificis de més de 18 m d’alçària, “el material de la façana no hauria de ser combustible, ni tampoc els edificis de difícil accés per als bombers”.

“El millor material és el que no es crema”

D'altra banda, el director de l'Associació Professional de Tècnics de Bombers (APTB), Gabriel Muñoz, afirma de manera contundent que “el millor material és aquell que no es crema”. Sembla una afirmació òbvia, però la realitat és que hi ha material no combustible, com és el cas de la ceràmica. A pesar d'això, Muñoz demana no confondre “les exigències per a garantir la seguretat amb qüestions impossibles” i destaca que hi ha una gran quantitat de materials homologats que “són segurs”, sense haver de ser precisament el ceràmic.

Per això, Muñoz llança un missatge de tranquil·litat perquè les circumstàncies de l’incendi de Campanar “van ser excepcionals i, probablement, en una situació de normalitat no s'hauria produït. No podem demanar a les comunitats de veïns que canvien tota la façana amb cada actualització de la normativa”.

Les circumstàncies de l’incendi de Campanar van ser excepcionals, es varen donar fortes ratxes de vent de 70, 80 i 90 km per hora.Gabriel Muñoz - Director de l'Associació Professional de Tècnics de Bombers (APTB)

Muñoz assegura que elements com el pladur, en unes condicions normals, “no té per què cremar-se, està homologat i és perfectament segur; a més, no tot depén de les façanes, també té molt a veure-hi l’interior” i demana que les noves normatives permeten que les comunitats de veïns puguen adaptar-se d'una forma progressiva.

"A Campanar, per exemple, es van donar fortes ratxes de vent de 70, 80 i 90 km/h, cosa que va ser decisiva", assenyala el director de l'APTB, i afig que “en un dia normal, la magnitud d'eixe incendi mai s’hauria produït”.

Les precaucions són més importants

Des de l’APTB assenyalen la importància de prendre mesures de precaució i de prevenció, que són més influents que els materials o el mobiliari de l’edifici. Si es tanca la porta al foc, “en el 90% dels casos no ix d’eixa habitació”. Una altra “imprudència” és deixar carregant els dispositius electrònics durant la nit sobre mobiliari inflamable. Destaca també la importància d’emprar els carregadors adequats o de no deixar els patinets elèctrics carregant-se a l’entrada de casa, pot generar la impossibilitat d’escapar en cas d’incendi. Tampoc de deixar ciris encesos o llums de Nadal durant la nit. Com a mesura clau, Muñoz demanaria detectors d’incendi obligatoris en tots els habitatges i, als de nova construcció, ruixadors automàtics.

L’OBS

L'OBS és una entitat que va nàixer el 2024 encarregada d’analitzar els diversos riscos d’incendi derivats de les noves tecnologies i del procés de descarbonització. El seu objectiu principal és millorar la capacitat d'anticipació i resposta contra possibles situacions de risc enfront del foc. L’entitat reclama al govern espanyol una revisió en l'actual normativa espanyola en matèria de protecció contra incendis en els edificis per a endurir les exigències dels productes i sistemes utilitzats en façanes, una de les vies més ràpides de transmissió d'incendis en un edifici. En l'àmbit mundial, este tipus d'incendis en grans edificis, s'han multiplicat per set en els últims anys.